Lluna plena

Notava unes passes darrera seu com si li trepitgessin el cor, sentia molta por, no volia girar-se, però, cada cop les passes s'escoltaven més a prop, tot el seu cos tremolava...en el precís instant en què havia decidit girar-se va sentir que la persona que caminava ja era al seu costat, de sobte, va sentir una veu que li deia a cau d'orella una frase: " bona nit ". En escoltar aquestes dues paraules, tan normals d'altra banda, va notar una mena de tranquil·litat envaïa tot el seu cos. Quan va voler adonar-se, la persona que li havia dit aquelles paraules ja era molt lluny, el seu cos es confonia amb la negror de la nit però destacava clarament, els seus cabells llargs i rossos.

Van passar les nits i, aquell personatge misteriós seguia apareixent i, sempre repetia la mateixa frase: " bona nit ". Aquelles paraules eren com un estímul per a ella. Al notar aquell noi i al sentir les seves paraules es despertaven dins la noia uns desigs que no havia sentit mai abans, se sentia com un àngel arrossegat pel dimoni dins les flames.

La noia després de tantes nits veien aquell noi i escoltant les seves paraules, tenia unes ganes boges de saber més d'aquell ésser i d'aquelles sensacions noves, tenia ganes de pecar i, el dimoni, com sempre, covard, va fugir.

La noia es va tancar a casa reprimint tots els desigs i sortia cada nit i passava pel mateix camí que un dia la va portar cap a l'infern i suplicava al dimoni que li tornés aquell ésser que tan desitjava encara que només fos una nit.

Al sentir aquestes paraules suplicants el mateix diable va venir a posseir-la, la figura d'aquell noi es confonia dins la nit. Va apropar-se a ella, va enretirar-li els cabells de la cara, va començar a fer-li petons al coll i va dir-li unes paraules a cau d'orella: " ara ja ets meva ".

El cos de la noia només podia seguir els seus instints més primaris ( la raó no hi jugava cap paper aleshores ), el noi va agafar-la i la va dur a un lloc on es podia veure el cel que era tot negre i només s'hi podia distingir la lluna, que era plena, no lluïa cap estel, tot el cel era negre, ple de foscor. Devia fer molt fred però el cos de la noia cremava, va començar a despullar-la molt lentament, acaronant-la i sense deixar de petonejar el seu coll, va començar a baixar amb les mans per la seva esquena calenta, unes mans fredes, com les d'un mort, va treure's la roba, la seva pell era molt blanca, va posar la mà al coll de la noia per deslligar-li els cabells i després es va deslligar els seus. Els dos cossos es van ajuntar, tots dos cremaven, era com estar a l'infern, dins el cos de la noia tot bullia, sentia com el dimoni era dins seu i, com això li causava el més gran dels plaers, va ser com si tots dos fossin una mateixa persona, el dimoni.