Cercador
Vull ser filòleg...Català
Un relat de: Plorar- Compartir:
Feia molt de temps que en Joan lluitava per ser gran. Potser era una mica diferent dels seus companys per una sola raó, ell si sabia el que volia estudiar quan fos gran.
Després de pensar en el seu futur, va arribar un dia en que ho va tenir tot molt clar i va dir: vull ser filòleg i, vull ser filòleg de la meva llengua, el català.
Tot i que encara faltaven ben bé 6 anys per a què arribés el dia d'anar a la universitat en Joan va començar a buscar informació i, es va sorprendre molt en veure que aquesta carrera, és a dir, els estudis de la seva pròpia llengua, feia relativament poc que existien amb aquest nom, sobretot si es comparava amb una llengua tan propera com tractada de superior per alguns dels meus estimats Il·luminats, aquesta era, com dubtar-ho, l'espanyola.
Va informar-se sobre les dades actuals i va observar que hi havia molts pocs alumnes, encara que l'últim any havien augmentat una mica però encara no el suficient per fer content en Joan, no podia entendre què passava.
En Joan va abaixar el cap i, va pensar, com pot passar això? Com pot ser que, en el lloc que jo considero el meu país, és a dir, Catalunya, hi hagi més estudiants de filologia hispànica o, fins hi tot anglesa que de la catalana? Que no hi ha gent que estimi la seva pròpia llengua?
Totes aquestes idees van anar voltant pel seu cap però, tot i això, en Joan no es va desanimar. Ell volia ser filòleg i lluitaria per ser-ho.
En Joan va anar creixent i va anar coneixent les repressions que havia patit la seva llengua durant una història no tan llunyana i, malgrat tot això, cada cop tenia més ganes que arribés el dia de començar a estudiar la seva llengua i la seva literatura per la que sentia tan d'amor.
En Joan tenia arrels que no eren pas catalanes però tota la seva família i, ell en especial, havien après a estimar la llengua de la millor manera que es pot estimar una cosa així: fent-la servir, és a dir, fent-la viure.
Han passat els anys i, en Joan ja és gran, és a dir, prou gran per anar a la universitat. S'està preparant per fer uns exàmens que li permetin, per fi, estudiar, la seva llengua.
Però, tot això no és tan fàcil, en Joan s'ha trobat amb un problema. Diuen que aquesta carrera s'elimina, que la filologia catalana com a tal, deixarà d'existir, que allò pel que tants com en Joan o jo mateixa hem lluitat quedarà només com un record, com allò que va ser i ja no és.
En Joan no pot entendre el perquè es vol eliminar. Com es pot eliminar en un país la filologia pròpia? De debò els anomenats Il·luminats creuen que en deixarem prendre allò que tan ens estimem? De debò ho creuen?
En Joan té més clar que mai que vol estudiar filologia catalana, té més clar que mai que s'ha d'estudiar filologia catalana. Perquè, si per molts, la universitat és vista com un negoci ( cosa que fa pena de dir ) està clar que, si un negoci va bé, no el podran pas tancar. Si el nombre d'estudiants augmenta res ni ningú podrà treure aquesta carrera de la universitat, ningú li podrà roba el seu nom propi ni la seva identitat.
En Joan estudiarà filologia catalana perquè no té por i perquè té clar que té dret i que la seva llengua mereix el mateix reconeixement que qualsevol altra llengua del món.
Pels filòlegs catalans passats, els d'ara i els que, de segur, vindran.
Comentaris
-
ben expressat però criticable (constructivament)[Ofensiu]ixnuir | 06-11-2007
em sabria realment molt de greu que s'eliminés una filologia de la meva pròpia llengua i més quan jo m'he plantejat d'estudiar-la (l'any que ve començo la uni) però en part ho entenc, que no vol dir que hi estigui d'acord.
m'explico: una de les principals raons que m'ha fet decidir de no estudiar aquesta carrera és la por a trobar-me amb quatre alumnes que no és que estimin el català, catalunya i prou (com és el meu cas) sinó que desitgen la independència de Catalunya de forma desaforada i fan de la llengua un valor polític.
Potser per això molta gent decidim no estudiar filologia catalana, perquè clar que estimem la llengua però, senzillament, no volem trobar-nos envoltats d'una colla de gent que milita a ERC i a llocs semblants.
Però tranquil, tampoc faré filologia hispànica ni anglesa. En tot cas faré la romànica, on tampoc hi ha gaire gent i lluitare per la pervivencia de les carreres minoritàries sempre i quant no s'hi barreji la política.
ixnuir -
Poca feina[Ofensiu]Deck | 23-05-2005 | Valoració: 7
Mai no entendré quina és la feina d'aquesta gent. Mai se´n sent a dir res i de cop i volta tenen la gran pensada de fer desaparèixer la nostra filologia (a la d'hispàniques no li faràn res, no!). Jo no vaig acabar l'enginyeria tècnica, però la filologia catalana sempre m'havia fet gràcia. Ara em fa ràbia. I els polítics catalans no n'han dit res, no? De segur que la nostra filologia ha estat objecte de canvi... en comptes d'un estatut sortirà un estatutet.Colla de fuckers. Aquest és el país del parlamentarisme, o el dels pantalons abaixats i els genolls pelats?
-
Perdó: se m'ha colat l'enter[Ofensiu]EmmaThessaM | 22-05-2005
M'ha agradat la crítica que fas per la desaparició de la carrera de Filologia Catalana però no la manera com la presentes. M'explico.
Has volgut fer un relat mig crític mig literari però la teva ambivalència li ha restat força: no dónes amb contundència les raons objectives per les quals no s'ha d'eliminar la carrera (com faria un assaig) ni fas sentir a la pell les raons subjectives per les quals no s'hauria de treure (com faria una narració literària).
Des del meu punt de vista, seria millor que et decantessis clarament per un dels dos estils i esmentessis l'altre de forma indirecta: una crítica amb bases sòlides (en què les raons subjectives apareixerien inevitablement en la teva forma d'escriure, ja que el teu escrit es tenyiria d'enuig, desencant, frustració,...) o un relat completament novel·lat, que transmetés els teus sentiments al lector perquè aquest se'ls fes seus (i a on les raons objectives s'haurien d'intercalar en el text de forma clara però com aquell qui no vol la cosa, de tal manera que el lector les llegís però no s'adonés de què les està llegint).
Tal i com està ara, i sempre des del meu subjectiu punt de vista, sembla una rabieta de nen petit: les raons hi són, però en no decantar-te ni per les unes ni per les altres, queden tan difuminades que perden tota la força.
Per acabar, simplement comentar-te dues qüestions d'estil. La primera, que les frases es veuen senzilles: està bé que vulguis ser directa però això no significa que les frases hagin de ser poc elaborades. La segona, que en alguns punts del text la puntuació no està correctament col·locada: hi ha pauses a on no pertoca que n'hi hagin i en canvi, en altres llocs, falten pauses que emfatitzin el què estas dient.
La intenció de l'escrit es bona: tingues una mica més de cura de l'estil i el resultat serà genial!
EmmaThessaM -
Felicitats per ser el relat 11.000![Ofensiu]EmmaThessaM | 22-05-2005 | Valoració: 6
En primer lloc, volia felicitar-te per haver publicat el relat 11.000:
MOLTES FELICITATS DARSA!!