Ser especial

Fa molts pocs dies vaig arribar a classe, per la tarda i, després d'haver estat escoltant tot el dia l'esperada notícia, per la resta del món, no per a mi, el professor va entrar a classe i va parlar del tema: ja tenim l'hereu!

Vaig pensar que ja estava bé, que el món de totes les persones no gira al voltant d'un embaràs, per important que sembli ser la persona embarassada. Va començar a parlar i..., per fi algú pensava igual que jo. La persona que parlava, era una persona indignada pel món que ens envolta, un món que creu haver-se de parar perquè una persona, que seria igual que jo o que qualsevol altra si no fos per la diferència immensa de diners que ens separen i perquè aquest diners són donats, de més bona o mala gana per cadascun dels ciutadans d'aquell país, vulguin o no vulguin pertànyer-hi.

Hem vaig sentir indignada, veient com era més important l'embaràs d'una persona que està dins un sistema que, sota el meu parer és de persones que s'han quedat a l'Edat Mitjana i que encara creuen que el color blau és un color més elevat que qualsevol vermell. Aquest fet, era molt més important que la gent que, dins aquest món de tots, està morint en les guerres o està morint de fam.

Van dir, una persona amb carrera i pretesa objectivitat de periodista que, tots estàvem alegres per aquell fet, perquè la seva alegria era la nostra...Què vol dir que la seva alegria és la nostra? També hi som dins aquest sac persones com el meu professor i jo? També hi són tots els meus companys? També hi és aquella senyora que és maltractada per un home? També ho són aquelles persones que estan a l'atur amb una pensió miserable? Això els hi donarà una estabilitat?

La veritat no vaig saber veure dins el meu entorn, cap persona que estigués més alegre o més trista per aquest fet, tots seguíem preocupats o contents per les mateixes coses. Això si, tots estàvem i estem una mica més avorrits de viure dins una societat on el més important que passa, segons molts dels mitjans de comunicació és l'embaràs d'una persona.