Cercador
Viure sense tu
Un relat de: Plorar- Compartir:
Saps el que costa viure? Creia que si, que m'entenies perquè eres com jo però....em vols fer creure que no és veritat? Suposo que és massa tard i que el que es pot callar amb la boca molts cops no és pot callar amb els ulls.
Sé que estàs amb mi i que, segur, em cuides o, si més no, vols saber que estic bé. Tu ho estaries? Crec que no... Sé que ho vas fer per a mi, perquè, igual que jo, saps que hi ha coses impossibles.
T'ha fet molt de mal. A mi també, algú com tu. Potser eres tu mateix que vas canviant de cos i no em deixes ser feliç perquè saps que m'enamoraràs sempre...
No podré ser mai feliç. Mai més m'he enamorat ni ho faré, només aquells bocins que em recorden...podem fer-me ser feliç.
Demano perdó a aquell que m'ha fet creure en tu un altre cop i, et maleeixo perquè creia que t'havia oblidat.
De totes maneres, seguiré vivint.
Comentaris
-
He triat...[Ofensiu]Reguitzellera | 02-08-2006 | Valoració: 9
un relat al atzar per llegir-te, Plorar (gracies pel teu comentari), i em sobtes amb aquest desfogament de pena i desenamorament.
Viu, sense ell, però viu, la vida mereix la pena, sigues feliç, somriu sempre. -
Osti![Ofensiu]Deck | 20-05-2005
Hola! Abans de res et volia donar les gràcies per comentar el meu text...
La veritat, volia comentar-te el teu, però em sembla que no en sóc capaç. És que el tema és tan subjectiu que potser hi sobren tots els comentaris, no? És el que tu sents, no jo, per tant en llegir-lo he hagut de fer l'esforç per entendre com et senties i això no m'és senzill.
Per altra banda, està bén estructurat i amb les frases bén construïdes. Això s'agraeix, sempre es pot cometre algun error, però a vegades te'n fas creus del que veus publicat (no és que jo en sàpiga massa, però sóc molt crític, ja ho veus).
Gràcies.
Deck.