...ho sé el que és... i és horroros. acabes fingint tot el dia, somrius falsament i les teues rialles es tornen amargues, com la pell de les ametlles... Tens molta gent al costat, moltissima pero estàs sol, tu, tu i tu.

Però la vida continua... si necessites una abraçada, parlar amb algú o simplement dues orelles que t'escoltin aquí estic jo.

Petons**

Dediquem un somriure ni que no ens coneixem...

P@UL@_93

...sense paraules, amb la boca oberta i amb el cap fet un garbuix d'idees.

Brutal, el relat és brutal...

Petons**
Ens veiem per aquest món de lletres**

P@UL@_#13

... no tenir a qui més estimes al costat. Caminar per carrers i indrets que abans has recorregut amb ell i saber que ell està a la seua finestra pensant en tu...
Creume, sé del que parlo... és dur, molt dur.
Però la teua vida és teua, i la teua ànima també... disfruta.

M'ha encantat el poema. Càlid, precis i amb ritme.

P@UL@_93

I sempre passa amb aquest ordre.

Simplement m'ha encantat.

De pedra.

Petons**

P@UL@_93

Jo vaig intentar oblidar el passat, i un dia me'l van fer recordar sense voler, i va ser difícil, molt difícil. No val la pena oblidar, després quan recordes és pitjor, és millor superar.

Viu la vida com si cada dia fos l'últim...

Mallorca, m'encanta Mallorca, és preciosa....

Aveure si conincidim algun dia pel MSN i parlem 0k???

VAgi molt bé!!

Petons**

P@UL@

...asseures i observar tot el que passa al teu voltant, sentir que ningú et veu. Però també és bonic asseures i estar sol, amb el silenci.

Bon relat!

P@UL@_93

Si fos tan fàcil fer això... si fessism el que vulguessim i la gent no ens mirés malament. Si passesim de les modes i de les tendències... Tota aquesta societat seria diferent, i crec que molt millor.

M'agrada el teu poema. És simple, però amb una nintensitat i brutalitat que m'encanta.

Petons*

P@UL@_93

i tan real que et preguntes si no ha estat un somni.
M'encanta.
Gràcies per comentarme. Sí, tinc 14 anys jeje i tu?

Petons**

P@UL@_93

m'has deixat sense paraules.

Simplement genial.

P@UL@_93

però sempre hi haurà algu.
Sí, tens aró molts cops la nostre pròpia ombra ens abandona, raó de més per intentar somriure, plorar seria massa fàcil.

Petons*

P@UL@_#13

Natàlia... M'has fet plorar... ja saps perquè no??

Fa molt temps que no parlem...

Bf... em fa tanta ràbia saber que hi ah gent que passa per això i que no escolten, que no volen reconèixe-ho... i pensar que jo podria haver acabat així...

Jeje ara mateix estem parlan... Coincidències... Res noia que et felicito pel relat!!!

P@UL@_93

M'encanta el relat...

Sobretot aquesta frase.
Si escrius és perquè vols, perquè ho sents perquè o necessites. Si no et surt del cor quin sentit té escriure?

Per a mi cap...

I això mateix ho estic escrivint amb el cor...

Preciós relat!!

Ens veiem!!

P@UL@_93

No sé que dir-te, no sé que escriure't, no sé què comentar-te...
La mateixa sensació... però amb el xelo, i quan et llegia semblava que estigués tocant... i el meu xelo estava a baix, lluny d'aquí!

La vida és el que dura una cançó... però dins d'una vida en pots tocar més d'una, més de mil!

Petons**

P@UL@

Avegades tens moltes coses, però l'única que vols no la tens...

P@UL@

Laiaa!!! nenaa que m'encanta aquest relat!!
M'agrada el que penses... la vida t'ha doant una altre oportunitat... doncs aprofita-la!!!

M'encanta haver-te conegut jeje!!!

Petons!!!

P@UL@