Masses hores perdudes

Un relat de: PAULA_93

Masses hores perdudes,
tants silencis per omplir...
Tantes mirades per descobrir,
milions de somriures per regalar.

I tots aquells somnis?
Què se n'ha fet de les teues il·lusions?

Encara guardes aquella caixeta?
Cada cop que rèiem l'omplíem
de rialles i somriures.
Amb gustos i colors.

Quan ploràvem en robàvem un...
tornàvem a somriure.

Com ha passat el temps...
Perquè no continues somrient?

Les dues sabem que la vida ens atrapa
i ens fa presoneres del temps.

Obre la caixa cada cop que ho necessitis,
però ves amb compte.
Els somriures que hi ha a dins valen molt.
Són somriure innocents,
de nenes petites.
Somriures sense preocupacions,
i de gustos dolços.
No n'hi ha cap d'amarg,
no sabíem el que eren els problemes.

Torna a somiar amb tots aquells somnis.
Torna a viure d'il·lusions.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de PAULA_93

PAULA_93

24 Relats

51 Comentaris

25305 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:

Un dia una persona em digué que havia de dedicar-me a escriure, la vaig prendre per boja. Aquesta mateixa persona em digué que per sentir la sensació de llibertat no calia ser lliure. Un dia vaig escriure una història, la segona de la meua vida, no la guardo, la vaig perdre. Però en aquell instant vaig comprendre què volia dir sentir la llibertat sense ser lliure...


Escric, molt. Perquè m'agrada. Escric per entendrem, per respondrem preguntes sense resposta. Escric per sentir-me lliure.

el meu e-mail:
paula_26_13_@hotmail.com