Masses hores perdudes

Masses hores perdudes,
tants silencis per omplir...
Tantes mirades per descobrir,
milions de somriures per regalar.

I tots aquells somnis?
Què se n'ha fet de les teues il·lusions?

Encara guardes aquella caixeta?
Cada cop que rèiem l'omplíem
de rialles i somriures.
Amb gustos i colors.

Quan ploràvem en robàvem un...
tornàvem a somriure.

Com ha passat el temps...
Perquè no continues somrient?

Les dues sabem que la vida ens atrapa
i ens fa presoneres del temps.

Obre la caixa cada cop que ho necessitis,
però ves amb compte.
Els somriures que hi ha a dins valen molt.
Són somriure innocents,
de nenes petites.
Somriures sense preocupacions,
i de gustos dolços.
No n'hi ha cap d'amarg,
no sabíem el que eren els problemes.

Torna a somiar amb tots aquells somnis.
Torna a viure d'il·lusions.