Hi ha masses fronteres en aquest món

Avui és un d'aquells dies en què arribes de classe i t'estires al llit i no tens ganes de fer res, no vols pensar en res, ha estat un dia horrorós i no vols pensar, veus que ja no pots més, és impossible pensar alguna cosa més...


Però ara porto un quart d'hora ja aquí, estirada al llit, i no puc deixar de donar voltes a tot allò que em passa. Sí, jo no sóc d'aquí, jo sóc de l'Àfrica, de Nigèria, i què, n'estic orgullosa. Puc ser d'un altre color i tenir els cabells diferents però parlo el català millor que alguns de la meua classe i per sobre de tot sóc humana i tinc sentiments. Perquè tothom em rebutja? Per què quan em veuen la majoria de la gent s'aparta de mi? Per què a la classe haig de sentir insults de tota mena, que al cap i a la fi no tenen ni solta ni volta? Sí, sí... no tenen solta ni volta, però van entrant dins del meu cap i al final me'ls crec, fan mal, molt de mal.


Tinc mal de cap, porto massa estona pensant, donant voltes a tot... no és bo. La veritat, no entenc aquesta societat, sembla que hi hagi unes barreres que jo no veig, potser perquè sóc molt lliberal, però moltíssima gent les veu. Sembla ser que aquestes barreres em separin de la resta de la gent. Tot el món, tota aquesta societat està formada per barreres, fronteres que no ens deixen veure més enllà...


És com un no parar: si escoltes un tipus de música has d'anar vestit d'una manera; si no vas vestit a la moda ja tenen motiu per riure's de tu; si no estàs prim, o no ets del mateix color també se'n riuen; si tens una altra cultura no t'accepten i si no surts, no t'agraden les discoteques, ja ets estrany. Hi ha tantes bestieses d'aquestes... tantes!

Perquè no podem obrir els nostres cors i les nostres ments a altres cultures? A diferents maneres de viure la vida i de veure el món? Si tots ho féssim potser seríem més respectuosos amb tothom, entendríem les diferents costums de les persones i jo, en aquests moments, no estaria així... amb ganes de no fer res, sense ganes de viure, intentant que algú m'accepti tal com sóc, perquè al cap i a la fi sóc com ells, una noia adolescent que necessita tenir amics amb qui confiar i que té ganes de viure... o almenys les tenia.



PAULA_93