Petit escrit per ajudar a reflexionar...

Un relat de: PAULA_93

-És que Paula... l'estimo tant...


Això és... amor? Et pares a pensar, i... què és? Què vol dir? Como ho saps que és amor? I si és un capritx? I si simplement és el voler tenir algú a prop? I si el que vols és algú que et faci un petó? Com ho saps que estàs enamorat?

-És que Paula... l'estimo tant...


Això és... amor? Et pares a pensar, i... què és? Què vol dir? Como ho saps que és amor? I si és un capritx? I si simplement és el voler tenir algú a prop? I si el que vols és algú que et faci un petó? Com ho saps que estàs enamorat?


Quan la veus sents que el teu cor s'accelera, i que l'abraçaries i no la deixaries mai més? Si està trista a tu se't regira l'estómac? Si ella plora tu plores? La seua rialla et provoca un somriure? Quan estàs a prop seu sents que hi ets tot complert? I quan no la veus, quan no estàs amb ella, et sembla com si una part de tu ja no hi fos?


Amor... és com dir... imaginació, amor és abstracte. Cadascú s'enamora de diferents maneres, diferents persones, i ningú expressa l'amor d'una mateixa manera. Enamorar-se i estimar va enllaçat? És el mateix? Quan estimes estàs enamorat? Quan estàs enamorat estimes? Hi ha diferents tipus d'amors? Sé que un em respondria d'una manera i l'altre d'una altra...


I tan mateix l'amor és dur. Perquè pateixes. I tan mateix el nostre cor és el que ens guia quan la nostra ment sembla nedar en un llac on el fons és ple de fang. A qui hem de fer cas? A mi sempre m'han dit que faci cas del cor, però quan aquella persona que estimes no té aquest sentiment què fas? Continues fent cas al cor? Inventes les mil i una històries i t'excuses per estar amb ella? O intentes oblidar? Intentes ignorar el cor?


L'amor no es pot provocar, no es poden canviar els sentiments d'una persona així com així. El cor és de cadascú i dos no el poden compartir si un no vol. I quan veus que tot està perdut, que tot sembla ser fosc, intentes oblidar. Diuen que el temps ho cura tot, ho has sentit a dir, però no te'n refiïs tant... El temps suavitza les ferides, calma el dolor, però aquella esquerda sempre segueix allà, encara que no vulguis sempre està allà, i molts cops, aquesta petita cicatriu mal tancada torna a sagnar.


Jo et diria que lluitessis, perquè a mi m'han ensenyat i he après que s'ha de lluitar per tot, donar fins a l'última gota se sang pel que sigui, però... també sé que en temes d'amor, per molt que lluitis, per molt que vencis a tothom, els sentiments envers una persona no es poden fer canviar tant fàcilment. El sentiment de l'amor ha de ser espontani i no forçat...



Simplement demanar-te, que reflexionis. No et demano que abandonis la teua lluita, jo només et vull veure bé, feliç, amb un somriure d'orella a orella, i no vull que la meua millor amiga ho passi malament. T'ho diu una amiga que et vol ajudar. El text no adopta cap posició, ets tu qui ha de triar...



PAULA_93

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de PAULA_93

PAULA_93

24 Relats

51 Comentaris

25305 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:

Un dia una persona em digué que havia de dedicar-me a escriure, la vaig prendre per boja. Aquesta mateixa persona em digué que per sentir la sensació de llibertat no calia ser lliure. Un dia vaig escriure una història, la segona de la meua vida, no la guardo, la vaig perdre. Però en aquell instant vaig comprendre què volia dir sentir la llibertat sense ser lliure...


Escric, molt. Perquè m'agrada. Escric per entendrem, per respondrem preguntes sense resposta. Escric per sentir-me lliure.

el meu e-mail:
paula_26_13_@hotmail.com