Somnis, objectius...

Un relat de: PAULA_93

És com si tot, de sobte, canviés. Com si tu, jo, les persones que ens envolten, el món, la vida, les hores i el temps es transformessin. I sembla que res és el mateix.


Jo continuo somiant en aquell món de fantasies que imaginava quan tenia cinc anys. Tot era preciós, la vida era de colors i el sol mai deixava de brillar al cel, només si jo volia hi havia tempesta, d'aquelles en que cauen llamps i trons. El temps no existia, no passava ni lentament ni ràpid, simplement no existia, els dies de la setmana tampoc i les estacions les feia anar com volia. Era primavera i de sobte venia una ràfega d'aire amb olor de tardor. Hi havia flors de tots colors i amb un obrir tancar d'ulls les fulles es tornaven de color taronja i el terra semblava una catifa de diferents tonalitats.


En aquell món no hi havia gent dolenta, només podia entrar la gent que jo volia, la gent que jo estimava, era un món on no existien les tristeses, ni els somriures amargs, ni les llàgrimes. Només hi existien somriures dolços, alegries, rialles i ulls que destil·laven felicitat. La meua casa era feta a mida, tota plena de llibres, amb prestatgeries on jo arribava, feia olor a llibre antic. El jardí era ple de roses durant tot l'any, i el meu besavi em somreia, m'agafava a braços i deia: "La meua paula, la meua petitona!"


Però ara qui recorda aquests somnis? Ningú ja no ho recorda, ara es tracta d'estudiar i viure la vida, tirar endavant i no mirar el passat. Estic segura que en el fons tothom un dia o altre hi pensa, però... qui ho explica? Ningú. A la gent li fa por explicar els seus somnis, els seus desitjos, i si et fa por explicar-los, te'n fa més fer-los realitat. Per això molt poca gent en fa dels seus somnis una realitat, és més fàcil ser com tothom, i fer el que tothom fa. És més fàcil oblidar els somnis, deixar de lluitar per ells i viure el dia de cada dia. Però qui ha dit que la vida fos fàcil? Qui ha dit que viure dels somnis fos bo? Qui ha dit que els somnis són impossibles? Si et poses una meta, un objectiu on voler arribar, un somni que vulguis realitzar i lluites per fer-ho, per aconseguir que allò deixi de ser un somni i sigui una realitat,si t'ho proposes, ho pots aconseguir, i aleshores podràs dir que no vius dels somnis sinó que vius el que abans era un somni i ara és una realitat, i podràs remarcar que ho vius amb la màxima intensitat, com si cada dia fos l'últim dia que ho poguessis viure.





PAULA_93

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de PAULA_93

PAULA_93

24 Relats

51 Comentaris

25308 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:

Un dia una persona em digué que havia de dedicar-me a escriure, la vaig prendre per boja. Aquesta mateixa persona em digué que per sentir la sensació de llibertat no calia ser lliure. Un dia vaig escriure una història, la segona de la meua vida, no la guardo, la vaig perdre. Però en aquell instant vaig comprendre què volia dir sentir la llibertat sense ser lliure...


Escric, molt. Perquè m'agrada. Escric per entendrem, per respondrem preguntes sense resposta. Escric per sentir-me lliure.

el meu e-mail:
paula_26_13_@hotmail.com