A vegades, quan ens sembla que coneixem una persona, ens adonem que estem del tot equivocats

Un relat de: PAULA_93

Per què ja no confies?
Ja no m'expliques res...
Recorda com era abans,
ara tot és mes distant.

Riures fingits
somriures cosits.
Llàgrimes amagades,
ja no creus en les fades...

Eres una nena,
innocent.
Eres una nena,
que ara està creixent.

Massa que creixes
sóc jo, em sents?
Ni tan sols em reconeixes...
i tens la mirada absent.

Perduda entre somnis,
dubtes i confusions.
No divaguis,
no caiguis fins al fons.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de PAULA_93

PAULA_93

24 Relats

51 Comentaris

25613 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:

Un dia una persona em digué que havia de dedicar-me a escriure, la vaig prendre per boja. Aquesta mateixa persona em digué que per sentir la sensació de llibertat no calia ser lliure. Un dia vaig escriure una història, la segona de la meua vida, no la guardo, la vaig perdre. Però en aquell instant vaig comprendre què volia dir sentir la llibertat sense ser lliure...


Escric, molt. Perquè m'agrada. Escric per entendrem, per respondrem preguntes sense resposta. Escric per sentir-me lliure.

el meu e-mail:
paula_26_13_@hotmail.com