Cercador
A vegades, quan ens sembla que coneixem una persona, ens adonem que estem del tot equivocats
Un relat de: PAULA_93Per què ja no confies?
Ja no m'expliques res...
Recorda com era abans,
ara tot és mes distant.
Riures fingits
somriures cosits.
Llàgrimes amagades,
ja no creus en les fades...
Eres una nena,
innocent.
Eres una nena,
que ara està creixent.
Massa que creixes
sóc jo, em sents?
Ni tan sols em reconeixes...
i tens la mirada absent.
Perduda entre somnis,
dubtes i confusions.
No divaguis,
no caiguis fins al fons.
l´Autor

24 Relats
51 Comentaris
28033 Lectures
Valoració de l'autor: 9.56
Biografia:
Un dia una persona em digué que havia de dedicar-me a escriure, la vaig prendre per boja. Aquesta mateixa persona em digué que per sentir la sensació de llibertat no calia ser lliure. Un dia vaig escriure una història, la segona de la meua vida, no la guardo, la vaig perdre. Però en aquell instant vaig comprendre què volia dir sentir la llibertat sense ser lliure...
Escric, molt. Perquè m'agrada. Escric per entendrem, per respondrem preguntes sense resposta. Escric per sentir-me lliure.
el meu e-mail:
paula_26_13_@hotmail.com
Últims relats de l'autor
- Petit escrit per ajudar a reflexionar...
- Somnis, objectius...
- Hi ha masses fronteres en aquest món
- Ja no saps qui ets
- El que ens fa especials.
- A vegades, quan ens sembla que coneixem una persona, ens adonem que estem del tot equivocats
- Masses hores perdudes
- Sempre junts...
- Somnis...
- Res
- Volia escriure...
- Tot això haurà servit per alguna cosa?
- Somnis de pluja
- Llibertat a la pluja
- Vull...