Una imatge

Un relat de: ATZAVARA

Un lloc. Un espai. Gent q passa. Molt soroll.
Observo el moviment, l'anar i venir.
Hi ha qui camina, hi ha qui busca, hi ha qui espera.
Alguns corren, altres s'asseuen,
altres caminen sense rumb.
Jo segueixo asseguda, notant l'escalfor del sol a la cara. M'agrada mirar com la gent, desconeguda passa pel meu davant sense veure'm. Em relaxa.
És com si estigués amagada, però sense estar-ho.
Intento imaginar qui són, on van, que pensen, si són feliços, o si pel contrari se senten buits.
Hi ha de tot: joves d'aquells alegres que sembla que s'hagin de passar la vida rient.
Gent gran avançant d'esma, alguns ajudats per algun acompanyant o per un bastó..
Nens petits, que ho observen tot al seu voltant , ben asseguts al "cotxet", tot just començant a viure la vida.
Parelles dient-se paraules només per a ells.
Ànimes solitàries, que no se sap si esperen a algú o si només estan allà per fer més bonica aquesta imatge.
Segueixo observant, la gent segueix movent-se.
De cop, et veig aparèixer i tot s'esvaeix.

Comentaris

  • És bonic...[Ofensiu]
    PAULA_93 | 02-06-2007

    ...asseures i observar tot el que passa al teu voltant, sentir que ningú et veu. Però també és bonic asseures i estar sol, amb el silenci.

    Bon relat!

    P@UL@_93

  • FumFumFum | 24-05-2007 | Valoració: 8

    La soletat en societat
    quan ens parem de l'activitat
    M'ha agradat
    Fum Fum Fum

  • M'he imaginat l'escena[Ofensiu]
    3llunes | 23-05-2007 | Valoració: 10

    Tal com ho expliques, m'he imaginat l'escena, la gent, el lloc, a vegades s'aprèn quelcom observant, te n'adones que hi ha gent com tu, que arriba, que marxa, que sembla trist, que riu, solitaris i grups. A mi m'agrada viure a una gran ciutat....

l´Autor

Foto de perfil de ATZAVARA

ATZAVARA

41 Relats

162 Comentaris

49743 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Per expressar tot allò que sento...escric!!

M'agraden les paraules, perque amb elles puc crear!

Escriure és...el millor per fugir, per inventar, per crear, per somniar, per imaginar, per esbargir...

Potser és l'enyor allò que ens fa sentir, allò que ens fa tirar endavant, per algun dia, tornar-ho a sentir.....


MESTRE D'AMOR

Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa't besar -sacrifici fervent-
com més roent, més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Déixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada...

Joan Salvat Papasseit

si voleu compartir paraules: mpassolas@gmail.com