Saps

Un relat de: sensecor

Saps aquesta sensació...que sents quan desitges amb totes les teves forces abraçar a algú, Quan necessites una abraçada més que mai i veus que ningú se'n adona? Aquesta sensació que sents quan penses que només aquesta persona pot donar-te l'abraçada que tant desitges i que a pesar de necessitar aquesta abraçada no et serveix cap que no sigui aquest?

Coneixes el que se sent quan desitges que algú et miri als ulls i et pregunti "Que et passa?" i sense esperar una resposta aquesta persona vagi cap als teus braços per sorpresa i sentis el seu calor, molt aprop...i sents que sap que et passa, t'entén, et compren, i mentre esteu junts saps que només pensa en esborrar aquesta llàgrima que baixa per la teva galta i veure somriure?

Saps el que se sent al estar pensant amb una persona que saps que no pensa en tu, que tan sols passes per el seu cap per molt que t'ho hagi dir, perquè t'has adonat de que tot va ser una simple mentira?

Saps el que es voler una abraçada de aquesta persona i saber que mai te'l donarà?

Saps el que es estar caminant sol per el carrer...i imaginar que, potser al girar la següent cantonada, aquesta persona que no et treus del cap t'està esperant per donar-te una gran sorpresa, donar-te una abraçada i escoltar la teva veu per primer cop i arribar a aquesta cantonada i a la següent...i a la següent i arribar a casa igual o potser més sol del que vas marxar?

Saps el que es estar completament enfonsat i veure que ningú pot fer res, només una persona, i que aquesta no esta i mai estarà...

Saps el que es estar sol quan més necessites estar amb algú, al teu costat, donant-te suport cada dia a cada moment, cada segon...i donar-te compte de la realitat, de que estàs sol...encara que molta gent estigui al teu voltat, i a sobre mirant-e amb mala cada...perquè no saben com et sents?

Saps el que es parlar amb aquesta persona...amb la que fa tant que no parles, veure que tens l'oportunitat de tornar a tenir una d'aquelles converses...però que es queda amb això, una simple oportunitat...


Saps el que es somriure per compromís quan per dintre tens ganes de plorar, perquè de cop tot a la teva vida s'ha tornat negre...negre...negre...i pensar que saps que a causat tot això...i que només tu ets culpable d'aquesta situació?

Saps el que es penedir-se d'haver conegut a una persona a la que necessites amb tu però a la vegada saps que sense ella no et veus existint ara mateix?

Saps el que es no poder deixar de pensar en una persona que només et fa mal...per una part voler oblidar-te d'ell, per un altra no deixar de pensar en ell i per un altra fer-te inclús mal?

Saps el que es escriure alguna cosa amb una esperança de que aquesta persona ho llegeixi i desprès pensar que l'últim que farà serà passar-se per davant teu i prestar-te atenció?

Saps el que es no voler a una persona...però necessitar-la i veure que cada cop està més més més i més lluny de tu?

Comentaris

  • Ho sé...[Ofensiu]
    PAULA_93 | 19-07-2007

    ...ho sé el que és... i és horroros. acabes fingint tot el dia, somrius falsament i les teues rialles es tornen amargues, com la pell de les ametlles... Tens molta gent al costat, moltissima pero estàs sol, tu, tu i tu.

    Però la vida continua... si necessites una abraçada, parlar amb algú o simplement dues orelles que t'escoltin aquí estic jo.

    Petons**

    Dediquem un somriure ni que no ens coneixem...

    P@UL@_93

  • Si...[Ofensiu]
    SweetInnocence | 19-07-2007 | Valoració: 10

    per desgracia ho sé, i es desesperant. Aquest poema sembla un resum dels últims mesos de la meva vida...

  • Sé...[Ofensiu]
    natasha | 13-07-2007 | Valoració: 10

    ...el que és això. Saber que no et convé però necessitar-la, que en cada cançó imaginis que aquesta persona és el teu costat...
    Has escrit el que he viscut i costa plasmar en un full, m'hi he sentit reflexada.
    Un petonet i no deixis de regalar-nos paraules (tot i ser tristes).
    -.-NaTaShA-.-

  • Sé el que és...[Ofensiu]
    jOaneTa | 13-07-2007 | Valoració: 10

    Suposo que per això mateix no he pogut evitar deixar caure algunes llàgrimes llegint aquest relat...
    Avui m'has tocat el cor.
    Petons

    jOaneTa

  • molt ben descrit el sentiment[Ofensiu]
    empordanesa | 13-07-2007 | Valoració: 10

    saps què és sentir-se sol dins una multitud? aquesta pregunta és la que falta a conseqüència de tot plegat, però no la persona a qui ho dirigeixes segur que no ho sap . La tristor és el reflex que noto.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de sensecor

sensecor

150 Relats

160 Comentaris

185403 Lectures

Valoració de l'autor: 9.51

Biografia:
Vaig néixer el 15 de novembre de 1989 a Granollers (aprop de Barcelona). Als dos anys vaig anar-me'n a viure a un poblet perdut per Tarragona i vaig passar allà tota la meva infància. Als 12 o 13 anys vaig tornar cap a el poble del qual vaig pirar quan tenia dos anys i mira aquí estic.

Passo tots el caps de setmana a Barcelona. Que si de festa per aquí, que si fer una volta, que si anar de compres...en fi m'encanta la ciutat de Bcn.

Tinc una personalitat que hem caracteritza molt ja que no em tallo gens a l'hora de dir les coses i no em tallo amb la gent que no conec. Hem considero molt alegre i diuen que sóc molt simpàtic.