Ja no saps qui ets

Perquè t'esforces a ser com són els altres i a ser feliç de la manera que ho és la gent d'avui dia? Diguem perquè no vols ser tu.
Jo recordo que a tu t'agradava llegir, escoltar Mozart i Chopin, visitar museus... Mai sorties a la nit, no bevies i treies bones notes, estudiaves piano i t'agradava mirar les estrelles.
Què se n'ha fet d'aquella noia que no vestia amb faldilles que ara deixen al descobert mig cul i que portava jerseis normals, ni tant curts, ni tant escotats. Què se n'ha fet d'aquelles paraules que sortien de la teua boca, d'aquells versos que escrivies cada nit i jo llegia.
Que se n'ha fet de tu? No he arribat a entendre mai perquè les persones canvien tant. Tu vas canviar i molt, tot per un simple noi que va morir, ara farà un any en un accident de cotxe per anar begut.
Ara em vens plorant, demanant-me ajuda, perquè no saps com tornar endarrere, no saps com tornar a ser tu, i és que en el fons ja no saps qui ets, ni com ets.