Tenia anorèxia

Un relat de: diesi

Torna a estirar la cadena del vàter. S'aixeca i es mira al mirall del lavabo. Està més pàl·lida que mai, i també molt prima. Però ella encara no ho veu i plora. Està sola a casa, li fa por fer-ho quan els seus pares estan a casa. Li fa por que la seva germana petita entri i la vegi. Fa una hora, més o menys, que els seus pares l'han obligat a menjar-se tot el dinar, ella ho ha fet, molt enfadada, però ha pensat que quan marxessin ja ho vomitaria. Ara, que ja està segura que dins el seu estómac no queda res, s'està netejant la cara. Li fa fàstic mirar-se al mirall, vol aprimar-se encara més, perquè encara està grassa. Per sopar no menjarà res, això compensarà el dinar d'avui. S'insulta, es posa el xandall i surt a córrer, com cada dia.

Dóna una volta al barri sencer, però encara no en té prou. S'ha d'aprimar un parell de quilos més per aquest estiu. Així estarà perfecte, però no sap que quan ho hagi aconseguit, encara no en tindrà prou, i seguirà sense menjar res, seguirà vomitant-ho tot, seguirà fent exercicis excessius i seguirà veient-se grassa. I plorarà, perquè res li surt bé. I es farà la sorda quan els altres li diguin que està prima, que hauria de menjar més. Tot això fins quan?

I segueix corrent sense parar. Al seu voltant veu com la gent menja de tot, sense parar-se a comptar calories. Uns nens menjen llaminadures, un noi menjant-se un entrepà, veu la gent sortint de l'hamburgueseria,... "Pobres, no tenen ni idea de les calories que porta tot això que s'emporten a la boca, només pensen en endrapar, però jo sóc molt més llesta que ells, aguantaré." - pensa.

I ja porta una hora corrent, i decideix tornar a casa perquè s'està fent tard. Quan hi arribi farà cinquanta flexions i anirà a dormir sense sopar. Ja s'està acostumant a no menjar i no té gana.

Abans de creuar la cantonada del seu carrer se li ennuvola la vista. Posa els ulls en blanc i cau a terra. Un altre desmai, ja en porta tres aquesta setmana. Serà l'últim. La gent del seu voltant va a ajudar-la i una ambulància ve a buscar-la. Quan arriba a l'hospital ja és morta. Ningú no pot dir res, excepte una paraula: anorèxia.

Comentaris

  • Impactant però real[Ofensiu]
    Filantropia | 26-06-2014 | Valoració: 10

    'La gallina de piel...'

  • M'ha agradat...[Ofensiu]
    Soliloqui | 25-03-2007

    però l'anorèxia és un món tant complex!
    Va molt més enllà del cos... el que passa es que això mai surt a la llum...

    res...paranoies....
    et seguire llegint;)

  • Estic plorant...[Ofensiu]
    PAULA_93 | 19-01-2007 | Valoració: 10

    Natàlia... M'has fet plorar... ja saps perquè no??

    Fa molt temps que no parlem...

    Bf... em fa tanta ràbia saber que hi ah gent que passa per això i que no escolten, que no volen reconèixe-ho... i pensar que jo podria haver acabat així...

    Jeje ara mateix estem parlan... Coincidències... Res noia que et felicito pel relat!!!

    P@UL@_93

  • aix... :([Ofensiu]
    magma | 19-01-2007

    Diesi... aquest relat és impactant.. ja saps el que penso de tot això, ja hem parlat molt sovint, i molt bona idea de posar-ho a escrit !!

    Molt i molt bé wapa!!


    mâgmâ & Diesi 4 êver XD

  • anorèxia[Ofensiu]
    sucdetaronja | 09-01-2007 | Valoració: 10

    expliques molt bé com es sent, fas una bona descripció. és dura aquesta malaltia...

    tens talent nena, m'encanta llegir-te

  • amelie | 09-01-2007 | Valoració: 10

    A mi també se m'ha posat la pell de gallina, tinc una amiga que té anorèxia i no ho vol acceptar, penso que és un problema realment greu....

    petons

    Amelie

  • Ha sigut...[Ofensiu]
    Ledesma Luna | 02-12-2006 | Valoració: 10

    ...impactant.
    Crec que está molt ben escrit. M'ha agradat moltissim i al final m'ha recorregut un calfred.
    un petó.

  • Nora m'has posat els pels de punta[Ofensiu]
    jOaneTa | 29-11-2006 | Valoració: 10

    Dir-te que has escrit un relat preciós on expreses molt bé tots els sentiments de l'afectada i del que observa.
    Si és real vull donar-te ànims i una abraçada molt forta.
    Un petó.

    jOaneTa

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: