La paraula "Immoble" no sé d'on ha sortit. Òbviament hi sobra..

Moltes gràcies, Proubé.

És un relat preciós que evoca imatges que jo també he vist: aquelles cadires de balca, que acollien àvies amb davantal, trencant-hi el son, entre esclovellada de pèsols o fer una mica de ganxet.
Gràcies per retratar aquelles dones!

Rosa, és un text carregat de positivisme i de bona filosofia -la correcte- per anar peer la vida. I, amb l'alegria que tot ell desprèn, invita a posar bona cara a cada moment de cada dia.
Enhorabona i gràcies per engrescar-nos!

Rosa, és un text carregat de positivisme i de bona filosofia -la correcte- per anar peer la vida. I, amb l'alegria que tot ell desprèn, invita a posar bona cara a cada moment de cada dia.
Enhorabona i gràcies per engrescar-nos!

Rosa, és un text carregat de positivisme i de bona filosofia -la correcte- per anar peer la vida. I, amb l'alegria que tot ell desprèn, invita a posar bona cara a cada moment de cada dia.
Enhorabona i gràcies per engrescar-nos!

Puc dir que aquest teu bosc, Rosa, l'he caminat. Tal com el retrates, jo hi veig la singularitat d'una forest tremendament bella: el bosc de la Massana, en ple massís de l'Albera. Si hom té la fortuna de penetrar-hi en un dia de boira, es converteix en un espai d'una màgia inefable i captivadora.

Bonica descripció poètica, Rosa Gubau!

Mare de Déu, quina inventiva, llpages! Tot i que el relat és un perfecte reflex de la vida mateixa, sobretot la de poble -on tothom es coneix-, tot ell està escrit amb una desimbolta i natural comicitat que el fa mengívol, atractiu i humorístic, més encara amb aquest recurs de destapar-nos un final -que trobo fellinià- a peu de confessionari. Felicitats!

I agraït pel teu comentari al meu modest article "ROMÀNIC".

Que ben trobades les paraules per expressar tot el que dius, Rautortor! Aquesta persona centenària i destinatària del poema gaudeix la sort de la teva companyia; altrament: vellesa i solitud, quin binomi tan terrible!
Felicitats per aquesta inspiració amb que escrius.

Moltes gràcies,Rosa, pels teus comentaris.

Moltes gràcies,Rosa, pels teus comentaris.

El mèrit del relat és retratar aquell devassall d'amargors amb aquesta contundència que li confereix l'absència de verbs. Realment colpidor i molt bo, Jere Soler G.

Versos senzills i serens, dits amb una dolça recança -que no pas amargor- bastida sobre l'esperança del retorn. Molt bonic.