EL BOSC ENCANTAT

El bosc sempre m'ha semblat misteriós i a la vegada la seva companyia es gratificant. El teu poema m'ha transportat dintre del teu bosc.

Precioses paraules amb encant . Ens llegím , agraida pels conentaris. .

...a mi també a aquest bosc encisador. M'he imaginat mirant el mateix que tu descrius amb tant d'encert. Enhorabona Rosa!

El bosc, font de vida i de salut per a qui el sap gaudir i respectar. Després, dependrà de cada mirada veure'l encantat o no.

Trobes bellesa, gaudi, pau. Es realment encantat? O tot és als teus ulls, a la teva pell?
Amb total cordialitat

Atractiu aquest Bosc. Suggerent. Missatge engrescador. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions.

Molt agraïda a tots pels vostres comentaris

Bona vesprada,

Un relat molt bonic i amb molt sentiment,
m'agradat molt, espero el teu pròxim relat.

Una abraçada

Noia Targarina

A mi em sembla aquest preciós poema un encanteri: "que acarona, cos, ment i ànima". Que et fa sentir la natura dins teu i alhora formar part d'ella mer mitjà de la musicalitat que tot el text transmet. Sens dubte que a més a més de bona poetesa, ets també un ésser connectat amb lrs entranyes de la terra.

Bona vesprada, Rosa: Gràcies per la teua amabilitat per dir-me que el meu poema "Ala d'Àngel", és profund i encisador.
M'alegre que t'haja agradat i pel "deu", que m'has posat.
Cordialment.

Cada setmana faig un tomb pels milers de camins que ronden l'Obac, camins farcits de boscos on no arriba la llum directa del sol. Aquest poema el llegiré un dia, assegut en un roc, enlairat sobre dels boscos que acabo de caminar, i amb unes vistes increïbles com les que veig cada setmana per l'Obac.

Faig altres parts de la nostra terra, però aquestes paraules les puc viure cada setmana, de passeig per les muntanyes i camins.

Bell poema.

quan era petita anàvem a berenar al bosc. Un bosc de pins ple de clarianes. Després he conegut boscos de tota mena. Els frondosos, empinats, d'avets, faigs, roures i alzines. A tots ells hi ha el silenci i aquesta sensació de està a dins de la natura.

Ho has reflectit en el poema.

No sé si és el cas, però jo hi veig una fageda. Ara que fa dies que sóc a la ciutat, enyoro els boscos de Ribes de Freser, on vivim habitualment. Una forta abraçada, Rosa.

Aleix

Segueix aquest Bosc ben atractiu.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre els Moments.
Salutacions cordials.

el que compta és que provoca en el lector una sensació similar a la que ara anomenen "banys de bosc", que no són res més que passejades per una arbreda tot gaudint de la pau de l'entorn, que diuen que va molt bé per desestressar-te. Si en aquestes caminades s'estila d'abraçar els arbres com a símbol de comunió amb la natura, jo llegeixo el teu poema i em transmet la mateixa serenor. Enhorabona, Rosa!

Un poema senzill i amb una descripció molt bonica, on em quede amb el cor encisat.
Un bosc que puja més enllà del misteri.
M'ha agradat.
Cordialment.

M'agrada el teu bosc, jo tanco els ulls i l'omplo amb colors de tardor.

A reveure

Puc dir que aquest teu bosc, Rosa, l'he caminat. Tal com el retrates, jo hi veig la singularitat d'una forest tremendament bella: el bosc de la Massana, en ple massís de l'Albera. Si hom té la fortuna de penetrar-hi en un dia de boira, es converteix en un espai d'una màgia inefable i captivadora.

Bonica descripció poètica, Rosa Gubau!

Un poema que pot enllaçar amb el meu relat de presentació, tot són boscos!
Gràcies pel teu comentari, i per la teva benvinguda.

El tamarro

Un bsc que anima a passejar-hi. M'agrada't. Felicitats.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions molt cordials.

Acabo de veure que hi ha dos títols diferents. El vàlid és EL BOSC ENCANTAT