Bifurcació

BIFURCACIÓ

Mentre parlaven tot passejant en un matí d’abril, la Jane Bucks i en Patrick Bradford s’aturaren al mig de la vorera sense adonar-se que quedaven perfectament enfocats per l’objectiu de la càmera de vigilància d’un edifici ministerial. Era una escena ben quotidiana que no tenia cap trascendència portes endins de l’edifici.

Però la importància del que es deien els havia fet aturar per puntualitzar algunes qüestions de la seva conversa. I ella, que, abans de conèixer en Patrick, havia somiat que mai trobaria un company de camí en qui pogués abocar les seves emocions i les seves inquietuds, li va dir:
-M’has deixat intranquil.la, noi. Per què t’has quedat amb mirada estranya i freda quan fa res t’he volgut fer un petó? M’ho pots explicar? Perquè no ho entenc.
En Patrick havia conegut la Jane unes poques setmanes abans. Va ser en el dolç però desafortunat moment en què ella, sortint de comprar-se uns nous guants en un dia fred de març, relliscà sobre la neu que arribava al llindar de la botiga, just quan ell passava per allà. Naturalment, ell s’havia ajupit per ajudar-la. A més del cop -sense conseqüències-, el bolso de la Jane s’havia obert amb la caiguda i alguns dels seus objectes personals havien quedat escampats sobre la neu. Hi destacava un mocador lila de butxaca, sedós, amb un ribet daurat que emmarcava les lletres PB. Immediatament s’adonà que coincidien amb les seves. Però aquell mocador no podia ser d’ell. I començà a fer-se cabòries.
La personalitat d’en Patrick contenia un element gairebé imperceptible de suspicàcia que sovint el feia dubtar i, en ocasions, malfiar-se de la gent o fins i tot imaginar escenes indesitjades i, alhora, li resultava difícil expressar els seus dubtes a les persones en qui no hi tenia la màxima confiança. El mocador li havia activat la seva capacitat maquinadora i alguna vegada quan la Jane obria el bolso, en Patrick quedava atrapat en una mena de bloqueig mental que li gelava la mirada, i aquell normalíssim gest de la Jane li evocava la sorpresa de la primera trobada amb el mocador. Ell n’era conscient, de la seva alteració, però no ho podia evitar més enllà d’un frustrant silenci momentani que s’havia repetit des de l’inici de les seves passejades. Finalment va parlar:
-A veure, Jane, per poder-te respondre -va dir- m’has d’aclarir un punt. Aquestes sigles PB del teu mocador lila, que no són les teves, de qui són? Ja és casualitat que s’adiguin amb les meves sense esser-ho. Algun amant, potser?
En sentir aquestes paraules, la Jane deixà anar unes llàgrimes enmig d’una mirada amorosa cap al record de la seva germana Pamela, a qui cinc anys enrere tota la família va estar esperant angoixosament durant tres dies, abans de saber que havia mort per una sobredosi de cocaïna i l’havien trobada en un atzucac del West Side.
-Ei! ... però què et passa, Jane? Només t’he fet una pregunta -continuà ell, obstinat encara en les seves elucubracions.
-Deixa’m estar! -exclamà, molesta i dolguda. No sé si ho pots entendre, Patrick; sempre em surts amb estirabots i preguntes absurdes. Vols saber el què, d’aquest mocador? Ho vols saber, eh? -proseguí, visiblement emocionada.
Quan li ho va haver explicat, en Patrick s’adonà de com el traïa la seva ment, convertint circumstàncies normals de la vida de la gent en causes de sospita que el portaven a la confusió. Es volgué disculpar davant Jane, però ella, cansada dels seus inoportuns qüestionaments, canvià les llàgrimes encara regalimant-li per les galtes, per una decisió més dràstica i inesperada:
-Taxi! -Cridà, aixecant la mà- Al 1340 de Columbus Avenue, per favor. Pujà al "cab" i s’allunyà, deixant en Patrick palplantat davant la càmera del ministeri.

* * *