a vegades espanten els pensaments,
sovint sabem que hi són però no els exterioritzem,
a voltes ens adonem que ens fa por veure'ls.
Però sempre hi són, clars i cristal·lins, sincers essent temptació, desig...

"m'agrada quan ets transparent i em mostres els teus pensaments". M'encanta!!!!!!

Felicitats!

primer de tot per llegir-me i comentar-me, i segon, per oferir-nos aquestes magnífiques paraules que amb tant d'encert menciones i tants sentiments transmeten.
Una abraçada amb silènci, amb els ulls tancats...

Molt bonic!!!!!

et seguiré llegint!!!

Gràcies!!!

primer de tot per llegir-me i comentar-me. Segon, perquè gràcies al teu comentari, t'he trobat, t'he llegit i puc gaudir de les teves paraules.

És un magnífic relat! Tancar portes, o ajustar-les no és gens fàcil...
Poder seguir junts o separats, fisicament, però al cor, sempre un raconet per ell, per ella... perquè els bons moments, aquells que fan pessigolles a la panxa no s'esborren...

Sempre va bé parlar per poder avançar!

Són comentaris reals dins una història fictícia! ;-)

Et seguiré llegint!!!!!

uf! fa molt d'aquest! jejeje. Tenia ganes de tornar-lo a llegir i l'he trobat!!! que bo!!!! I just estic escoltant l'Ovidi, "va com vull, com volem"!

"i ja se sap, que la vida dura el que dura
i dura és mentre passa, però no tant
com per evitar disfrutar-la."

Que bones!!!jejeje. ÉS clar que sí!!! sempre disfrutant-la!!!!


Ara m'havies mal-acostumat vinguent de tant en tant i ja t'enyoru... vindras per la Medieval??? Bé, ja parlarem!!


Un petonas!!!!

Unes sensacions, uns sentiments una vivència unes experiències uns moments molt ben escrits, descrits.

A vegades els somnis es fan realitat. O les realitats semblen somnis o d'un somni en fem una realitat o...
sigui el que sigui, dels somnis, les vivències, els moments... hauriem d'aprendre a quedar-nos amb el costat més bonic. Però llavors passa el que, amb unes grans paraules has dit:

"Llavors ja tan sols t'enyoro o pot ser tan sols enyoro el que em vas fer sentir. "

Per sort, aprenem a comviure amb l'enyor.

Endavant amb tot i amb les paraules, sobretot!!!!

És fantàstic!!!! Has descrit a la perfecció un dia de, m'atreviria a dir, la majoria d'àvis que han viscut tota la vida a pagès.
Per moments, estaves descrivint els meus àvis i m'ha agradat molt! tota la vida a pagès, a casa seu i sense cap mena de necessitat de marxar. Ells allà tenen la seva felicitat!

Al final, es nota una estima i admiració!

Molt bonic!

Endavant!

ens carregarà d'energia, sense haver-nos de connectar a cap bateria! ets una crack!!!!
Nits a la terrassa, enmig d'històries de nimfes, cassiopees, màgia...

És genial! Amb les paraules fas viure (o reviure) els moments que expliques!!

Demà ens enfonsarem a la sorra de les platges de l'Empordà!!

Petonets!

crec que cada nit, a algun racó d'aquest món, algú viu aquest moment. Però tu l'has sabut escriure amb uns mots molt encertats. Personalment, m'ha semblat que estava a aquella festa, que el concert sonava i que els sentiments volaven.

M'ha agradat molt!

curt però intens, ho dius tot amb poques paraules i transmets sensacions!
Ja m'hi veig! a punt per arribar un hivern fred que fa glaçar el nas!

Tot ell és fantàstic. Quants sentiments, quanta tendresa, quantes sensacions...

"Diguem si per a tu he estat tan important com ho has estat tu per a mi. Tan sols respondre aquesta pregunta deu significar implicar-te en aquesta història. I nomes els que s'impliquen són els que saben viure històries d'amor. "

Increïble!!!!!

Una carta que potser a hores d'ara ja ha arribat al destinatari, o potser no, potser el temps ha decidit que no havia de ser així. De totes maneres, sigui el que sigui, espero que els somriures mai s'acabin!

Endavant!

és bo!!! jajaja. Què devien acabar fent??!!!!!

sense tu????!!!!!!!!!!

No canvis mai Sílvia! et necessito amb tota l'essència, tota la força, tot el que ets tu!!!!

T'estimo moltíssim!!!!!!!

crec que no arribaré a ser mai "adulta", ho estic fent "fatal" !!! jajajja.

És boníssim Sílvia!!!!! Ets increïble!!!! de veritat!!!!!

Estic molt contenta que tornis a penjar petits tresorets a relats!!!!!

Ens veiem aviat,eh!!! ja en tinc ganes!!! ueueeeee!!!!!

Montxita

M'agrada la manera d'explicar que has utilitzat a aquest escrit! fas volar la imaginació, igual que les fulles a la tardor.

Merci pel comentari del "Molta dolçor a la mar". Si t'he de ser sincera, el vaig escriure pocs minuts abans de tirar la foto que tinc posada, la que miro el mar!jeje. M'ha fet gràcia que ho relacionessis, bàsicament, perquè té molta relació! el mateix dia, i quasi, el mateix moment!

Fins aviat!!! Això ja va agafant forma!!! cada dia algun més! Et seguiré la "pista" jeje.

Montxita

Primer de tot, moltíssimes gràcies per comentar-me!!!
Segon, felicitats per l'escrit!!!

Deu ser cosa que s'aproxima la lluna plena, però aquests dies estic especialment sensible amb aquest tema i llegir-te, llegir el "Només amics" m'ha fet veure que a tots, a totes, en algun moment de la vida, ens passa això que tant bé i amb paraules tant encertades descrius!

Explicació senzilla, contudent i que es fa sentir, remou sentiments!

Gràcies de nou, et continuaré llegint!!!