Et veig, et vull

Un relat de: montxita

Una nit,
massa curta,
massa gent,
masses ulls.

Ballàvem,
el teu cos,
lluny del meu...
Perquè et sentia?

Mirades
intercanviades,
somriures
regalats.

Com podia
fer desaparèixer
a tothom
i fer de tu i jo
un de sol...?

Et miro,
et sento,
et vull.

Alguna nit,
sense gent,
sense més ulls
que els teus i
els meus,
continuarà sent
curta...
però mai
oblidada.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: