Molta dolçor a la mar...

Un relat de: montxita

Mirant a l'horitzó)

-És bonic el mar
-Sí
-S'hi està bé avui.
-Sí. Amb aquest ventet, les sensacions es poden experimentar molt més.
-Vas ben abrigada.
-Sabia que faria fred.
-Has vingut sola?
-Sí
-I com és això?
-Tenia ganes d'estar amb mi mateixa.

(Silenci...)

-Escolta...
-Sí?

(Primera intercanviada de mirades)

-Et puc fer un petó?
-Com dius?
-Si et puc fer un petó.
-Ja ho havia sentit, ja... Però...
-Si us plau...

(Tornant a mirar cap a l'horitzó)

-Però no sé ni com et dius, ni qui ets...
-Des del primer moment que t'he vist, he tingut la necessitat de besar-te...

(Mirant-se)

...ajuntar els teus llavis, els meus... i fer-nos la besada més dolça que mai s'ha experimentat fins ara.
-Però...

(Assenyalant el mar).

-Veus les onades?
-Sí.
-Elles són lliures, venen de l'horitzó dansant, fent una de les danses més boniques. Però quan arriben aquí... xoquen i es trenquen...
Estic segur que durant el viatge han estat molt felices i han viscut moltes oportunitats, moltes experiències, moltes sensacions.
Nosaltres... som com elles.

(Amb els ulls brillants, ella el mira, ell, sense saber el que li vol dir, també la mira).

-Besa'm
-Com dius?
-Que em besis.

(Amb una dolça mirada i un dolç somriure, ell li acarona la cara amb la ma, resseguint tota la galta arriba al clatell i amb una màgia que cap dels dos havia experimentat mai fins aleshores, es van besar).

(Amb un pessigolleig a tot el cos, es van separar, es van mirar... van somriure).

-He de marxar.
-Jo també. Però diga'm... qui ets??
-Sóc algú que sempre et portarà dins el cor.
-Ens tornarem a veure?
-Si el desig és fort, segur que sí.

(Amb un somriure gens dubtós...)

-Doncs fins aviat.
-Això, fins aviat.


Comentaris

  • de les nostres mirades de la lluna en faren dues.[Ofensiu]
    lluis perealbert | 11-04-2009

    Es posible molta dolçor,en mig del mar ?.Si un bes sense sacarina,llegint el poema, amb la foto teve mirant el mar,es ideal.

  • La mar al capvespre i un horitzó de desitjos[Ofensiu]
    Unaquimera | 16-11-2008

    En aquest relat has conjugat dos dels elements que per a mi són font d'inspiració constant: el mar, un dels meus companys estimats, símbol de tantes coses... i la posta del sol, moment important del cicle de la vida.
    El fred és el tercer en discòrdia ( al menys, per a mi, que sóc molt fredolica! ), aquell que fa anhelar una companyia... que contrasta amb la calidesa de les paraules, de les mirades, de la besada.

    Ha estat un plaer llegir-ho, ja que m'he sentit com a casa!

    Aquest cop, seguint la nostra antiga tradició em permeto oferir-te un altre Capvespre, on també trobaràs, si et ve de gust passar-t'hi, un sol que es pons sobre l'horitzó... i onades d'un mar que s'apaga...

    M'acomiado de tu fins aviat i t‘envio una abraçada nocturna,
    Unaquimera

  • m'encanta.[Ofensiu]
    nohilla | 11-11-2007

    m'ha agradat molt, avui necesitava llegir un relat d'aquest estil :)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: