Les cançons ja no parlen tant de tu

Un relat de: montxita

I a poc a poc les cançons diuen més fluixet el seu nom.

Els records hi són…
és diferent.

I a vegades l'enyoro, però alhora sé que…
no m'ho puc permetre.

Estic aprenent a viure amb la seva absència i…
em fa por.

Eren els anys,
d'instants,
de mirades,
de somriures…
Ara,
fum…
records…


I no m'oblido que sempre…
s'ha de viure
alegrament
aquesta
bonica
vida!!

Comentaris

  • primer contacte[Ofensiu]
    joandemataro | 18-05-2010 | Valoració: 9

    avui t'he descobert i t'he de dir que aquest poema m'agrada perquè en poques paraules expresses amb força els teus sentiments...com a mi m'agrada

    en fi, fins ben aviat
    rep una abraçada encaixada
    d'un nouvingut a RC

    joan