Cercador
La nit estrellada
Un relat de: montxita- Compartir:
La nit estrellada se n'ha anat,
Em diuen que tornarà,
Però tinc por que la seva resplendor
No sigui tant forta,
Que la llum no m'enlluerni,
Que la màgia minvi.
Però la trobo a faltar,
Que passin els núvols
I torni
La meva nit estrellada.
Comentaris
-
jo també et segueixo llegint...[Ofensiu]joandemataro | 22-05-2010 | Valoració: 10
i aquest poema m'ha agradat molt també... perquè sense anomenar-ho es palpa ben bé de què parles...
et felicito
fins ben aviat
joan -
de la lluna a la terra[Ofensiu]lluis perealbert | 04-04-2009
Metafora d'un desensis. ok, jo tambe penso lo mateix k unaquimera
-
La pèrdua i l'enyor[Ofensiu]Unaquimera | 05-11-2008
Diria que aquesta nit estrellada que ha marxat és un símbol per a tu de moltes coses... o d'una cosa/persona en concret, d'un estat d'ànim que senties i que ara enyores: ja em diràs si m'equivoco!
Has emprat poques paraules, però has aconseguit causar aquesta sensació en mi.
Ja que no puc fer gaire cosa més, t'ofereixo una nit ben estrellada i unes paraules que parlen d'esperança, d'enyor, de calma... Només has de clicar damunt les lletres en color per anar-hi. Espero que t'agradi, ja que sembles sensible a la bellesa, encara que sigui en mig de la foscor.
I per celebrar que t'he descobert, t'envio una abraçada,
Unaquimera
