Nits de lluna plena

Un relat de: montxita

Ja fa temps d'aquells somnis,
tancant els ulls
arribava on,
encara ara,
no he aconseguit arribar.

Eren nits de lluna plena.

A vegades,
amb ell al meu costat.

Amb el temps,
alguns somnis
hem viscut.

A partir de llavors,
no deixo de somniar.

Somnis que se'n van
però sempre tornen
amb la força de la lluna plena,
a punt per fer-se realitat.

I per avui ja n'hi ha prou,
me'n vaig a dormir,
amb la lluna plena
al meu costat.

Comentaris

  • de les nostres mirades, de la lluna en farem dues[Ofensiu]
    lluis perealbert | 06-04-2009

    soc força lunatic ,sempre he dit k soc fill de la lluna,aixo fà k aquest poema en seduexi.gracies

  • Somnis a la llum de la lluna[Ofensiu]
    Unaquimera | 22-01-2009

    Els somnis són vehicles sense limitacions de velocitat.

    La lluna pot ser un far que il.lumina la ruta, o una meta si és que ens volem allunyar de tot i de tots, o una companya al llarg d'una etapa del trajecte.

    Somiar amb la lluna al costat suposa iniciar un viatge amb el destí encara per decidir...

    T'envio una abraçada viatgera, sense equipatge però plena de somnis amb intencions de fer-se realitat,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: