Despertar

Un relat de: montxita

Que de vida només n'hi ha una.
Que el que hem viscut ha estat
un somni,
una magia que ha existit però
s'ha esvait.
Uns moments que rerordem,
no oblidem.
Les mirades compartides...
tot el que ens dèiem...
I tot plegat sabia que era
un somni,
no volia despertar...

Poter ja ha arribat l'hora de fer-ho,
despertar i simplement...
recordar


Comentaris

  • ostia cuca[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 23-11-2005

    què dur, no!?!?!?!
    Bë, de fet, si el record el vius igual que el somni, si que pot ser bonic, també...i més quan encara hi ha coses pendents...però mirat-ho pel cantó positiu...els somnis no son pas reals,.....i els records si!!!!
    una abraçada cuca!!
    t'estimoooooooo
    trobant-te a faltar: Sïlvia