Cercador
Pluja d'estrelles, de sentiments
Un relat de: montxita- Compartir:
Cada estel caigut
és un moment viscut,
reviscut.
Sentiments que es desperten.
No vull que desapareguin
com una estrella fugaç,
sense deixar marca
ni record.
Un sentiment de tristesa
s'apodera del meu interior.
Tu no hi ets.
Et vull aquí,
abraçant-me,
abraçant'he.
I el cel s'il·lumina...
La màgia torna.
Comentaris
-
jajaj[Ofensiu]silvia_peratallada | 26-09-2005
mestan arribant comentaris teus....
jaja, tu si que ets un sol!
t'estimuuuuu
i merxiii
muaks
salut i somriures!
-
Molt guapo![Ofensiu]papallona | 21-09-2005
Preciós, m'ha agradat moltissim lleguir aquest poema. Segueix així!
Papallona -
reina![Ofensiu]silvia_peratallada | 18-09-2005
jajajaj, osti tu, els rat-penats!
qui hagués estat estel fugaç aquella nit per a viatjar lluny, no?!
endavant amb la paraula!!no t'aturis!!
muaaaks -
M'ha encantat![Ofensiu]Gorwilya | 27-08-2005 | Valoració: 10
És una poesia molt bonica, amb tant de sentiment i les estrelles... ;) Simplement preciós!
Petons!!
Gorwilya
