Pluja d'estrelles, de sentiments

Un relat de: montxita

Cada estel caigut
és un moment viscut,
reviscut.
Sentiments que es desperten.
No vull que desapareguin
com una estrella fugaç,
sense deixar marca
ni record.

Un sentiment de tristesa
s'apodera del meu interior.

Tu no hi ets.

Et vull aquí,
abraçant-me,
abraçant'he.

I el cel s'il·lumina...

La màgia torna.

Comentaris

  • jajaj[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 26-09-2005

    mestan arribant comentaris teus....
    jaja, tu si que ets un sol!
    t'estimuuuuu
    i merxiii
    muaks
    salut i somriures!

  • Molt guapo![Ofensiu]
    papallona | 21-09-2005

    Preciós, m'ha agradat moltissim lleguir aquest poema. Segueix així!

    Papallona

  • reina![Ofensiu]
    silvia_peratallada | 18-09-2005

    jajajaj, osti tu, els rat-penats!
    qui hagués estat estel fugaç aquella nit per a viatjar lluny, no?!

    endavant amb la paraula!!no t'aturis!!
    muaaaks

  • M'ha encantat![Ofensiu]
    Gorwilya | 27-08-2005 | Valoració: 10

    És una poesia molt bonica, amb tant de sentiment i les estrelles... ;) Simplement preciós!

    Petons!!

    Gorwilya

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: