Abraça'm

Això de les abraçadas és tot un problema. No hi estem avesats. Hi ha una resistència.
Es veu que hi ha una teràpia alternativa: l'abraçada-teràpia.
No és el cas de la demanada al poema, és clar. La del poema és, de bon tros, la que qualsevol home i dona volem experimentar tants cops com sia possible.
Tu diràs!

El que descrius en el poema és incomprensible per a molta gent. És una certa sensibilitat que dificilment es pot explicar i fer aprendre. Potser s'hi neix o es troba només si un mateix ho busca; mai serà donat des de fora. Afortunadament no és una ciència exacte i encara hi han esperances per a tothom.
Una abraçada simple però de felicitació.

És cert a vegades una bona abraçada val més que moltes paraules.
Molts sentiments, molta tendresa, fantàstic seguir-te llegint.
Una abraçada molt tendre

Joan gràcies a ser un dels últims relats comentats l´ he descobert.... i m´ he sentit abraçada, abraçada per el poema,

una abraçada com la que descrius, transmet, pell a pell, un llenguatge universal que transcendeix el temps i la distància...
tan de bo que els humans es tanquin, de ple, en una immensa abraçada...
Tio, en saps un niu! T'han molt ben parit. T'agraeixo que no defalleixis en l'expressió dels sentiments i emocions, la gran riquesa de l'home.
I, una abraçada modesta de part meva: la d'un glop de vent, la d'un glop de llum, la d'un glop de mar, la d'un glop de joia...
Gràcies, gràcies...per tot.

Ostres, no l'havia llegit encara!! És un poema fabulós.
Una abraçada sincera.
Bon cap de setmana i feliç febrer, que sigui tot tan magnífic com els teus poemes.
Fins aviat.

Realment l'abraçada que demanes en el teu poema no és una abraçada corrent sinó quelcom molt difícil de descriure, tot i que tu quasi bé ho has aconseguit.
Felicitats!
M'agrada com escrius!

DANA

per a tu perquè el teu poema és armoniós i ple de vida...d'aquella vida sincera que acarona a les persones!
Sí ens anem llegint i molta
Salut!

una bona abraçada d'agraïment doncs! Ullejant la teva bio veig que és dedicat a tots els comentaris que has anat rebent (tot i que de vegades se'n respira un afecte més romàntic dels versos). Precisament la Laura del meu poema és una relataire amb qui ens hem conegut a través de la pàgina!

m'he quedat amb l' espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...

ens veiem per aquí ;)
(encara que últimament hi paro poquet!)

Gemma

Imagino que tothom ho necessita. Però també imagino que hi ha molta gent que no n'és conscient, de que ho necessita. O sigui, què és en definitiva l'amor? Doncs jo crec que la persona humana en general sol desitjar amor ( segur que hi ha moltes excepcions, però al racó de món on vivim no ho veig gaire clar, això ) després de sentir rencor, i llavors es fa molt difícil primer el desig ( a l'haver sentit el rencor, una sensació dolentíssima ), i llavors la realització de dos cossos abraçats sincerament, i després sentint allò que perd a la persona en coses que no es descriuen amb paraules, quan es fonen dos cossos en un sol sentiment, en quelcom que després fa por de perdre's pel dia a dia que ens va marcant el camí social, les preocupacions, les ambicions,... . En fi, crec que l'amor és el millor que hi ha, però difícil d'aconseguir.
Hi ha una cosa, però, que crec que és molt important, l'amor propi. Estimar-se a si mateix pot conduïr a deixar-se estimar sense cap mena d'esforç ( des del meu punt de vista i experiència ), doncs llavors dónes confiança al teu voltant i el teu voltant et sol.licita per una cosa o per una altra. És clar que coses d'aquestes són dolentes ( som humans ), però sempre hi ha amor rere el mur que ens separa d'una realitat que amaga una mica de tot, i dins aquest tot, unes gotes d'amor per a l'esperança i la realització.
Difícil, però no tant.
De tota manera això és el que penso jo, des de la meva experiència, que la vida és molt dura i s'ha d'estovar per saber esperar i deixar de banda la preocupació.
Bé, he escrit una mica filosòficament sobre l'amor, i la saviesa no té per què contenir-lo, però la tendresa de la persona duu a assimilar i després a descobrir que sempre hi ha algú que t'estima ( sabem que el món és cruel i que hi ha moltíssima gent sense aquesta sort, sinó com s'explicaria que la meitat del món està en guerra o fam i set? ), el destí va dient...

Es pot abraçar de moltes maneres, però no totes les abraçades abracen com abraça la del teu poema.
Bé , tu ja m'entens joandemataró, gràcies pel teu comentari però mira aprofito per dir-te que aquests dels relats, m'escapcen els textos...bé, tornem al teu poema que és el que cal i que tots plegats necessitem rebre i donar abraçades sinceres, plenes de força i d'energia...m'agrada tocar i que em toquin i l'abraçada va més enllà, és l'espurna d'un sentiment que agermana. Endavant et seguiré llegint.

Jo també necessito aquestes abraçades, són les que t'ajuden a seguir endavant. Hi ha molts tipus d'abraçades, fins i tot en forma de poema, com el teu. Moltes gràcies.
I moltes gràcies pel teu comentari, joandemataro, també l'he sentit com una forta abraçada. Gràcies de veritat.

si la gent ens abracéssim aixís, sincerament, d'altre manera anirien les relacions humanes.

Altre cosa és el que fan algunes persones que tenen el costum de donar copets a l'interlocutor mentres parlen. És per mi molt irritant i molest i ho considero una impertinència. No em refereixo a aquest tipus de contacte físic, no.
Penso que ens toquem poc, que ens toquem poc de manera afectuosa. Una abraçada com la que expressa el teu escrit pot suplir la manca d'expressió doncs és una expressió per sí mateixa.


(des del dia 7 de juny que no valoro cap relat. Demano que tampoc s'em valorin els meus)

És un poema preciós, Joan, sensible i honest, m'arriba al cor. Trobo que és d'aquella mena de poemes que jo sovint escric i després sóc incapaç de publicar, perquè els sento massa sincerament.
I m'agrada que sigui el teu preferit, diu molt de tu.
Una abraçada sincera.

jo també necessito alguna abraçada...

Gràcies per llegir-me i pels ànims!

...oferir-me aquest poema tan emotiu. De fet n'he llegit ja alguns teus i m'han semblat tots preciosos. Et continuaré llegint.

Moltes gràcies també pels teus ànims i el teu comentari la meu próleg.

Fins aviat!

Jorboan

És un relat amb força i alhora sensible. Ple de desig i respecte. L'objectiu és l'abraçada que tan sovint necessitem i que de vegades rebutgem.
Gràcies per aquesta "abraçada".

Materile

Haig de confessar-te Joan que ja havia llegit el teu relat. El meu inici en aquest meravellós mon de les paraules ha estat com a lectora,i m´ha costat molt de temps decidir-me a escriure però, ja em veus, com un cavall desbocat, vomito les paraules i els sentiments de cop, per treure'm la pressió que tant m´angoixa. El teu poema es un dels meus preferits. Amb una abraçada, amb un gest tant simple a vegades, i ple de connotacions d´altres, es poden dir tantes coses i al mateix temps potser tan poques!!!
Així que faig meva la teva abraçada i agraeixo la teva benvinguda. Continuaré llegint els teus relats amb admiració, com he fet amb el teu ABRAÇA´M. Un petó.

primer de tot per llegir-me i comentar-me, i segon, per oferir-nos aquestes magnífiques paraules que amb tant d'encert menciones i tants sentiments transmeten.
Una abraçada amb silènci, amb els ulls tancats...

Molt bonic!!!!!

et seguiré llegint!!!

Gràcies!!!

Donar i rebre abraçades amb AMOR, sinceres, autèntiques, llargues, càlides, intenses, i perquè no sensuals.
Ens vas parlant d'un desig en tant els versos van fluint com si no poguessin ser altres.
Però el teus versos són també un clam que a mi m'ha entristit. Una abraçada ha de ser un donar i rebre alhora, ha de sorgir gairebé sense paraules.
Jo també tinc un poema que és titula Abraça'm igual que aquest teu. Ja veus també vaig sentir la necessitat de demanar abraçades, és per això que m'agrada el teu poema, puc sentir-lo, puc fer-me'l una mica meu.
Gràcies Joan per brindar-me l'oportunitat de llegir-te.
Una càlida abraçada,
Núria

Genial. M'ha agradat molt. A més llegir-lo no es fa gens complicat ni pesat i això en facilita la lectura. Et felicito.

PD: gracies pel teu comentari. :)

Amb aquest poema defenses l'exteriorització dels sentiments sense pudor, sense cercar d'altres fórmules socialment més discretes.

Enhorabona, Joan!

Arribo fins aquest poema seguint la teva amable invitació, i m'alegra haver-ho fet ja que no m'ha decepcionat gens ni mica... ben al contrari!
Els versos contenen una abraçada de les bones, de les que val la pena donar i rebre.

Ara sóc jo la que t'ofereix Al menys, aquesta nit! confiant en què t'agradarà.

Ara mateix t'envio una abraçada,
Unaquimera

M'agrada tant pel que demana la veu poètica com per la forma com ho fa.

Els sentiments que ens empenten han de ser exposats amb claredat i transparència i quina manera més idònia de fer-ho que mostrar-ho amb els cossos. Ho trobe encertat i és un poema polit. :)

Gràcies per comentar, del teu poema em quede amb: "amb una abraçada valenta,
d'aquelles que es fan en silenci"

I és que una bona abraçada no té preu, per a tota la resta, Mastercard.

Et continuaré llegint, m'has captivat també ;) Besets van!

penso que les persones "educades" no ens abracem prou. És més, no ens abracem gaire gens. Gaire i gens, tot junt. No sé si només és el poble català el que viu tan garrativat, encorsetat, reprimit. Anem pel mont molt tensos. A l'únic lloc que he anat fora de Catalunya ha estat a Occitania i allà la gent es toca més, es soba quan es saluda i s'abraça.

Abracem,només abracem....
i et cenyeixo amb els meus braços.

Renoi ets molt prolífic, et continuo llegint,
Rep aquesta abraçada

Has fet de l'abraçada un fet sublim.

A més, m'has fet reflexionar a jo mateixa del fet d'escriure, és tan impressionant.

Et seguiré llegint,
Marina

Tot el que podria dir-li, tot el que imagino amb ell però que no va més enllà del que són, imatges.

Un poema amb molta força, de veres. Et segueixo llegint.

Una abraçada!

aquest poema és un missatge dins una ampolla que vull llençar avui perquè comenci a navegar....m'agradaria que arribés a moltes llars i que una vegada llegit el tornessin a llençar perquè en cadena passés de mà en mà...
una abraçada,,,,en silenci

aquest poema és un missatge dins una ampolla que vull llençar al ciberespai i comenci a navegar....m'agradaria que arribés a molts llocs i que l'anessin llençant perquè en cadena passés per moltes mans...
una abraçada!!!!!