Cercador
I cada dia més nostres
Un relat de: silvia_peratalladaTenir-te
sense posseir és
sentir-te a prop
a tants quilòmetres
saber-te aquí
quan et necessito,
córrer si cal
quan no puguis tu
i posar la Terra
cap per avall
per demostrar-te el que som
És sentir
que m'entens
i entendre't
disfrutar escoltant-te
i saber que m'escoltes
És riure, plorar, cantar i criticar
ballar, fer el boig i regatejar
sabent-nos vives
i cada dia més nostres
sense deixar de ser nosaltres.
l´Autor

507 Relats
1383 Comentaris
576207 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....