...que no em passejava per RC.

I he vist la foto aquesta...és a Berlín oi????? jo hi vaig estar fa dos estius! hi vull anar a viure...algun dia, per molt fred que hi faci a l'hivern.
Els arquitectes hi teniu força feina per allà!

Crec que sóc dels que agafaria el paper, el llegiria i se'l guardaria...i dp ho explicaria a tothom al llarg del dia...ves, són coses que em fan gràcia.

que tinguis un bon dia!

Escrius una història entranyable, plena d'humanitat...reflexiones sobre el pas del temps, sobre la visió, sovint equivocada, que la gent jove tenim dels avis.

Està ben estructurat i escrit, sempre se'n aprèn de tu. (sobretot de vocabulari...tela!)...i trobo que la primera part del relat és boníssima.
Després. potser perd una mica de pistonada, crec que li manca un moment de clímax.

De totes maneres, jordi, qualsevol crítica que jo et pugui fer, saps que és rizar el rizo...Crec que els dos relats que has enviatssón més que bons, espero veure'n algun al llibre 2.0.

moltes felicitats noi i endavant!

bernat

Acabo d'arribar de pràctiques de cotxe noi...fins les 11.15!! aixo de conduir de nit és diferent, té el seu encant...

Molt i molt bé jordi. Amb el pretext d'aquest duel planteges coses ben diferents, com ara la força d'un suposat destí, la memòria, ...

És una història plena de contrastos i amb idees molt ben trobades. El redactat continua sent bo.

I l'última frase és una gran manera de rematar-la.

et segueixo llegint....pròxima parada: la vella Lola

m'ha agradat tornar-te a llegir...

Un relat molt pulcre, retrat d'uns somnis de grandesa que poden acabar per fer-nos la vida impossible...

Descrius tot plegat de forma senzilla, però eficaç...

Espero que el pare P tingui una mica més de seny, i no es compri la barca...

molt bé noi.

cuida't i escriu més sovint si pots!

bernat

Torno a RC després d'un temps i em trobo amb que es pubicarà un nou llibre i que tu has tornat...com va tot??

He llegit tres relats teus avui:l'últim error, edèn i taüt.

El més bo, l'últim error...redactat molt bo, molt fàcil de llegir, i moooolt bones descripcions de la situació...

Taüt és diferent (potser al ser tant curt) respecte els que havia llegit fins ara. De totes maneres, te'n surts prou bé i queda una història condensada amb sentit i molt convincent.

Edèn l'he trobat més fluix, no per la qualitat literària, que això mai no falla....sinó pq he tingut la sensació que havia llegit alguna cosa similar moltes altres vegades...

M'alegro de tornar-te a veure't per aquí...quan tingui temps em llegiré un d'aquests relats teus de 27 minuts!

Una abraçada.

bernat

.,..s'acaba la saga. Has escrit una darrera entrega molt ben estrucutrada, a pesar del joc que fas entre personatges /narradors, ens deixes entendre de seguida amb qui estem parlant en cada moment.

D'altra banda, aconsegueixes condensar en certa manera tot el que ha passat en anteriors episodis.

Per tant, moltes felicitats a tu i a tots els relataires que hi han participat,..ha quedat de conya.

vinga gent, ciao!!!

moher

ara m'ho ha dit en neret que hi havia aquest poema.....

merci noia, m'ha fet molta gràcia. ESCOLTa!!
te dec un e-mail!

cuida't molt marreca.

bernat

...m'agrada haver-te llegit.
Descrius sentiments amb els quals m'és molt fàcil indentificar-me...
Al final, les nostres vides les acaba regint una sola cosa...i per molt que hàgim assolit l'èxit personal en molts altres camps, un fracàs en l'amor pesa, i molt.

Molt bé, de debò.

cuida't,

moher

M'han agradat moltes coses del teu relat i trobo que, com tots els altres autors, hi aportes el teu estil i la teva forma de fer.....
Trobo molt bé que tornis al tema de la filla, que havia quedat una mica penjat.

L'únic que m'han sobrat han estat algunes "imatges" una mica tòpiques...però bé,...quan s'han escrit 16 capítols és molt i molt difícil innovar.

De totes maneres, he disfrutat molt llegint-lo.

Felicitats!

moher

...que al principi no m'ha agradat com enfocaves el relat...m'havia creat la paranoia que el nostre sociòpata NO entenia res relacionat amb l'amor cap a una altra persona (ho dic pel detall en el relat de la Ninnin...) però he de reconèixer que no desentona gens.
Fins i tot, ara que l'he rellegit, m'ha semblat una aportació molt bona.
Aportes nous elements que ens permeten entendre millor el prota i fas un parèntesi en la història...aviam amb què ens sorprèn el Boreas.
Crítiques de l'estil....no sé, no tinc res dolent a dir...m'ha agradat.

Apa, ciao!!!

moher

...sovint tinc la sensació d'haver-los viscut i tot. El cafè de la meva facultat no és tant dolent, però. És prou bo...

El que fas en aquest relat no és pas fàcil...això de convinar diàleg amb narració i descripcions és tot un art. Te n'has molt bé, l'he trobat molt còmode de llegir.
També m'ha agradat força el començament. La idea del cafè com a centre de la conversa i de la història (encara que molt sobada) l'he trobat bona.
Vigila que he vist algunes faltes d'ortografia.

Bé noi, aquesta setmana llegeixo els dos cafès que em queden.

Vagi bé!

moher

...amb el relat de la Ninnin.
Molt aconseguit! M'ha agradat el to que has utilitzat i el fet que fos narrat des de la perspectiva d'una seguidora i coneixedora de la psicologia de les mones.

Apa, felicitats i sort al següent autor!!

moher

Com anem?!

Te deixo una frase, espero que t'agradi...me l'ha enviat una amiga i l'he trobat perfecta...

"Confía en el tiempo, que suele encontrar dulces salidas a muchas amargas preocupaciones" Miguel de Cervantes

jo crec que és certa, i tu??? Em temo que els fantasmes mai no ens abandonen del tot, és qüestió de saber-hi conviure.
apa, salut!!!!!
moher

...de fet m'has commogut molt quan expliques com el pilot cau fulminat, però justament he pensat en la nena senegalesa de qui parles després.
Doncs sí, tens tota la raó...tota.

M'ha agradat llegir-te...de fet t'he descobert gràcies al comentari que li vas deixar al neret a st. patrick's day...jo també vaig estar a les Aran Islands.....sens dubte un dels millors dies que he viscut mai. bufff....

bé noi, cuida't! Seguire llegint-te!

moher

la d'aquest personatge. M'ha agradat!
Planteges una idea interessant...pobre noi!!!
En algun moment se m'ha fet una mica feixuc (moltes inlfluències) però m'ha agradat.

Apa, que vagi bé!!!!!!!

moher