Negatiu

Un relat de: moher

# Ploro...ploro per tot allò que em puc arribar a perdre, pel dolor que puc arribar a causar a aquells qui m'estimo.
El meu cos es sacseja sanglot rere sanglot i cada llàgrima sembla que s'emporti un bocí de mi. Rodolant galtes avall, resseguint-me la cara, acomiadant-se.
No he pogut evitar asseure'm a la cadira i posar-me un CD de música. L'efecte ha estat devastador...
Ploro...ploro en silenci mentre els meus dormen plàcidament a pocs metres de la meva habitació. Alguna cosa em diu que tot anirà bé, que en realitat demà serà com si tornés a néixer. Però el demà encara és lluny, i la nit m'enfosqueix l'esperit.
La cançó s'acosta al final i abans que sonin els últims compassos, premo replay, retardant uns minuts més el moment en què m'hauré d'enfrontar al llit i a l'insomni.
Torno a escoltar-la i una enorme tristesa m'envaeix. Les llums del cel obert es filtren per les persianes i gairebé em puc veure reflectit al finestral.
Ploro...ploro fins que el cansament em derrota i m'adormo.


# Em sap greu, però he hagut de mentir-los per tal de poder marxar d'hora sense crear sospites.
A la sala d'espera hi ha un noi que rebrega nerviosament la targeta de visita. Té els ulls enVermellits....un altre que no ha dormit.
Per un instant, les nostres mirades es creuen, formant un corrent invisible de compassió i afecte. De seguida, però, em criden: número 679283, passi si us plau.
La doctora amb prou feines em mira, deu tenir pressa. Obre el sobre amb un moviment àgil i gairebé rutInàriament diu:
- Els resultats són negatius. Ja pots marxar, estàs net.

Encara en estat de xoc surto de la consulta. El noi d'abans continua esperant a la saleta. Aixeca el cap i em mira, però no tinc el valor per enfrontar-me a la seva angoixa, no puc donar-li un somriure reconfortant. I si jo m'He salvat i ell no??...sóc un covard.


# Torno caminant cap a casa amb el mar a l'esquena i el Tibidabo a l'horitzó. Ploro per tot el que podria haver perdut uns minuts enrere. Ploro pel que ja no recuperaré mai més.






Comentaris

  • Preocupació. Por. Patiment.[Ofensiu]
    jacobè | 31-07-2005 | Valoració: 9

    Depressió, insomni, una preocupació,...Des del començament que el relat s'aguanta molt bé. Ja n'hi hauria prou. Ja seria prou bo. Ja m'havia emocionat. Però a mesura que vas avançant encara es posa més interessant, jocs amagats que m'han sorprés agradablement. Molt ben desenvolupat, explicat i redactat. Lo de les majúscules és un encert però jo no me n'havia adonat. M'agrada la dedicatòria.

  • negatiu[Ofensiu]
    donablanca | 13-04-2005 | Valoració: 10

    les majúscules, que bo.
    coincideixo amb tu amb oceà, és genial

  • Plores...[Ofensiu]
    Llibre | 05-04-2005

    sense definir el motiu concret del plor... i alhora és tan evident.

    La por a una resposta que ens faci enfrontar-nos a tot el que som. La por a un diagnòstic que ens pot escapçar les il·lusions. La por a unes paraules, i la impotència davant la certesa que no podem fer res.

    I és així mateix.

    Insomni. Por.

    I saber que estem en una llista, en el bombo dels numerets, i que tan aviat ens pot tocar a nosaltres, com al noi que encara espera, assegut a la saleta.

    M'ha cridat l'atenció el que t'he dit al començament: parlar d'un fet sense esmentar-lo. Aconseguit! Així agafa més relleu.

    Salut!

    LLIBRE

  • Hobbit?[Ofensiu]
    DOZOMITETSO | 17-03-2005 | Valoració: 9

    No m'havia adonat de les majúscules, i ho trobo fantàstic. Tot i que ja s'enten a la primera , els jocs amagats són una cosa que m'agrada força.

    que significa aquest ull de color sepia?el gran germà que vigila?

    Pel meu gust, aquesta introducció amb anglés la faria en català.

    Imajica? de qui és?

  • Molt bo!![Ofensiu]
    Linkinpark | 24-12-2004 | Valoració: 10

    has trasmet molta angoixa, molt interessant!!

  • Molt treballat[Ofensiu]
    Ilargi betea | 17-12-2004 | Valoració: 9

    Buf, no havia vist el teu nou relat, menys mal que en neret me n'ha parlat en un mail! Realment està molt ben redactat i fas que de sobte ens fiquem a la pell del protagonita. Ha de ser tan dura aquesta espera! A més, és una cosa que ens podria passar a tots perque l'altre dia vaig sentir que nomes un 41% dels espanyols estan segurs de no haver realitzat MAI una pràctica de risc (sexe oral sense preservatiu inclòs, que poca gent cau en aquesta), és a dir, que un 60% s'haurien de fer les proves i passar el que tu has descrit amb tant detall.
    Enhorabona, encara que ens facis esperar sempre val la pena llegir-te!

    Una abraçada i molta màgia!


    PD: curradíssim el detall de les majúscules!

  • Sí, semblaven errors.[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 13-12-2004 | Valoració: 10

    I jo confesso que no hi he donat més importància fins que he vist el missatge del Sergi. Transportes al lector a la situació que descrius. Realment t'hi pots sentir a la pell del personatge; la sensació de temor, de dubte, d'angoixa... La sensació de certa covardia en saber-se lliure i no esguardar qui potser no ho serà (o no ho és)... En resum, un relat psicològic molt i molt ben aconseguit. Fa reflexionar, i això ja és mostra de la seva qualitat.
    Salut i fins aviat (i MOLTES MOLTÍSSIMES GRÀCIES pels teus comentaris!)

    Vicenç

  • Bon relat[Ofensiu]
    pèrdix | 29-11-2004

    Molt pulcre i original. Transmet angoixa i s'entreveu la mala consciència.
    El detallet al qual fa referència en Sergi està molt ben pensat.

    Que vagi bé

  • moher | 28-11-2004

    Moltíssimes gràcies als tres pels vostres comentaris! Portava tant de temps sense escriure que m'ha fet cosa i tot tornar a enviar un relat, encara que sigui curtet.
    Sergi! M'ha fet molta gràcia que te'n hagis adonat! Saps què passa, que volia dir de què es tractava però sense dir-ho directament...però tampoc pensava que t'hi fixaries!
    Apa gent, mil gràcies i una abraçada!
    Fins la pròxima,

    moher

  • Subliminal[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 27-11-2004 | Valoració: 9


    M'ha agradat molt aquest relat, moher, però, potser el detall que més m'ha agradat és el de les tres majúscules deixades subliminalment, com si es tractés d'errades tipogràfiques.

    Molt aconseguit.

    Ah, per cert, la foto que em preguntes me la van fer a Núria.

    Gràcies pels teus comentaris.

    Sergi.

  • cabopolonio | 26-11-2004 | Valoració: 9

    M'has fet sentir engoixa..està molt ben aconseguit, arribes a recrear l'ambient ,molta gent ens hem adormit amb llàgrimes als ulls , per mi ho expliques a la perfecció!
    felicitats!
    un petó

    pd:no ens facis esperar tant per llegir-te!

  • ha trigat a arribar...[Ofensiu]
    neret | 26-11-2004

    M'ha agradat molt moher, amb poc text has transmés molts sentiments, posant-nos en la pell d'un personatge en una situació límit. Molt bonic el relat, a veure si per el proper no ens fas esperar tant!

    Ah, i merci pel comentari, prometo no faltar a la propera trobada a gràcia! (bé, o potser podria ser al siurana la propera)

Valoració mitja: 9.38

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de moher

moher

9 Relats

76 Comentaris

21813 Lectures

Valoració de l'autor: 9.08

Biografia:
garajonay_la gomera agost05

ara queda molt lluny,...