Em sembla que és el regal més maco que m'han fet...

Moltes gràcies de nou i fins d'aquí a una estona...

Petons!

M'ha agradat molt, i no et poso el 10, perquè podria sonar a "fraudulent"... jejeje.

Només et vull demanar una cosa... que en facis una història, d'aquest relat. No voldria pensar que el podies deixar així, hi vull veure un final!

Petons, i ànims a seguir omplint aquest racó de relats!

NinniN

Jordi, cada cop que llegeixo un relat teu, no puc evitar pensar que hauries d'estar ja en alguna posició "maca" de la literatura catalana. M'encanta l'estil que tens, la manera clara d'expressar-te, i com no, el vocabulari que ostentes.
De fet, sempre em falta una segona, tercera, i quarta part als teus relats. Per exemple, al relat de Vudú. Vaig acabar-lo amb la sensació de "vull una segona part". No vull que això quedi així.

A part de tot, que jo sóc una apassionada incondicional de New Orleans i el French Quarter, que afortunadament, no ha quedat massa espatllat amb els desastres climàtics que han patit últimament. I el Jazz? Ooooh.
És per això que, la única cosa que m'agradaria, si fèssis una noveleta d'aquest relat (que no és en absolut una tonteria), seria, ampliar horitzons, no parlant nomès del fúnebre hospital.

Però, per a ser un relat curt (que no és tant curt!), t'haig de dir que ha aconseguit captivar-me, i fer passar una miqueta d'angoixa, i a més, començar a estimar al personatge.

El final agredolç, brodat. Només tinc una pregunta... quedava alguna cosa més de la protagonista, dins el seu cos, que els seus instints??

Una abraçada, bones festes i millor entrada d'any!

NinniN

Pivot,

Finalment, l'has brodat.

No ho vaig dubtar ni per un moment: des de la primera versió fins aquesta, només hi ha perfeccionament, però l'essència, és la mateixa: divertida, desenfadada, i relatada amb molt bon criteri, sobretot venint d'una pila d'hormones masculines...!

Enhorabona, i no dubtis en posar-te de nou en la pell d'un dona, per fer relats amb el mateix bon criteri que ho has fet.

Una abraçada (sé que fa dies que no em veieu, per aquí, ja us posaré un correu per comentar-vos, no crec que fins al setembre ben bé, pugui fer una reaparició com déu mana).

NinniN

M'ha agradat, Peer, un texte molt àgil, amb un humor molt sutil.

Felicitats,

NinniN

És trist, no "tris", i no t'havia puntuat, i ho volia fer.

Com els tangos, és tris, melancólic i contundent.

M'ha agradat molt, GariKoitz.

Una abraçada, i moltes gràcies pel teu Tango!

NinniN

m'envien (a la feina) a fer un curs a fora, i de ben segur escolliré "Cork".

Em pots donar algún bon consell "a la irlandesa"?

Espero que quan torni, porti tants bons records com tú.

El meu correu, per si se t'acut res: ninninrelats@hotmail.com

Una abraçada,

NinniN

A vegades, no serveix de res repassar un relat pròpi, fins molts mesos desprès d'escriure'l...

Per cert... és ell, no ella....

Petons, pivot!!

Estic impressionada.

Com amb tants d'altres relats... em sorprén molt, que tants dels qui estàn en el registre de la psicología hagin sabut reflexar escentes tant dantesques.

D'això es tractava, d'impressionar, i ho has fet molt bé, Boréâs!

Enhorabona pel relat,

NinniN

Hola Manuel!

He passat unes setmanes frenétiques, i ara per fí puc dedicar-me al COMMENT...

He llegit molts relats teus, i només et puc dir... segueix així!

Fas posar la pell de gallina quan toca (el relat que ara no recordo el nom, que tracta sobre maltractaments), fas somriure amb melancolía (amb la presó de cristall), i resumint... saps com plasmar en un relat, com donar-li el toc que vols que vegin els demés.

A més, tens un registre àmpli de temes, i això sempre està molt bé.

Enhorabona, Manuel, i fins aviat!

NinniN

... i avui t'ha tocat a tú!!

I m'he alegrat molt que em toqués comentar-te a tú.

M'agrada molt llegir els teus contes... saps el que costa, escriure un conte? No tothom n'és capaç, i tu demostres molta imaginació, i una manera de redactar planera i molt agradable de llegir.

Endavant, Gali, ho fas molt i molt bé!


NinniN

Te'l comento amb més detall per mail, però m'ha agradat molt llegir l'història.

Records,

NinniN

Com la tots els teus relats, Antoni.

Em sembla que podem aprendre moltíssim, de tú.

Salutacions,

NinniN

Em costa relacionar-lo amb la teva biografía, sí que en saps, d'escriure!

Jo, com la teva àvia, penso que tens fusta d'escriptora, no et limitis només a llegir-nos, escriu, escriu, escriu!

Molt divertit, el relat.

Una abraçada,

NinniN