Un moment

Un relat de: moher

Era un vespre de diumenge sense pretensions. Havia sopat el primer que vaig arreplegar per la cuina i em distreia mirant la tele estirat al parquet del menjador...
Si tot hagués sigut com sempre, hauria estat fent el manta una estona més i després m'hauria quedat adormit al sofà. Aquella nit, per això, em va trucar un amic per anar a fer una birra i com que feia setmanes que no el veia i no el volia deixar penjat, li vaig dir que sí.
Ens vam trobat al metro i vam agafar la línia blava fins a Diagonal per anar cap a Gràcia. El nostre bar, no era cap altre que el GINER. A la paret de guix del pis de dalt hi havia dibuixos i frases de gent anònima que s'havia sentit inspirada per l'ambient del local. I quan teníem sort, ens assèiem als sofàs que hi havia al costat del lavabo.
La veritat és que feia mesos que no hi anàvem i ens vam emportar una sorpresa desagradable al arribar a la porta i veure que el nostre estimat bar s'havia transformat en "Le Journal" i que tots els nostres gargots i els de tanta i tanta gent havien estat sepultats sota paper de paret amb portades de diaris dibuixades.
Després de plorar la mort del Giner i acceptar que, en part, era culpa nostra (tants mesos sense venir...!) vam anar a parar a un carrer paral·lel, Mozart. Vam entrar a l'Aro Sacro, al costat del Ramsès i enfront d'aquell lloc on sovint mengem un shawarma abans de marxar cap a casa.
Estava mig buit i hi havia poca llum, però les espelmes li donaven una atmosfera agradable. Poc després d'asseure'ns, va arribar una amiga i vam demanar un còctel per als tres.
Qualsevol nit amb aquests dos personatges és un èxit assegurat, amb o sense els còctels i petes que van circular per les nostres mans. Amés, semblava que l'encarregat del bar s'hagués confabulat amb nosaltres alhora de triar la música. La "senda del tiempo" va preparar el terreny i "20 de Abril" va ser el clímax de la nit. La lletra parla sobre el canvi, el pas del temps, sobre la manera com aquest ens afecta...Em temo que la cançó ens va tocar la fibra als tres. Els ulls dels meus amics brillaven en la penombra i crec que els meus també espurnejaven amb el reflex càlid de les espelmes.
De sobte, em vaig trobar desitjant que no canviéssim, que no ens rendíssim davant del temps com ho havien fet els personatges de "20 de Abril", que el final de tants anys junts no fes més que enfortir els lligams que ens unien.
Ningú deia res. El silenci es va prolongar durant una bona estona, però no us sabria dir quanta.
El rfhjdhf el va trencar de la manera més profunda que us pugueu imaginar:
- Ei nois! Demanem un altre Sweet Jane? Que només em portem 12 i hem d'arribar als 27!!


Es diu que la felicitat està formada per petits moments màgics que se succeixen al llarg de les nostres vides...Crec que aquest és un d'ells.

Comentaris

  • Aquest...[Ofensiu]
    Linkinpark | 24-12-2004 | Valoració: 8

    no m'ha agradat tant com Negatiu o Cara a Cara (dos relats excel·lents), però ha estat força bé. Ha estat ben narrat, encara que he trobat que no ha sigut una gran història. Però molt bé!!!

  • De tant en tant...[Ofensiu]
    Shu Hua | 16-11-2004 | Valoració: 9

    ... jo també ho he pensat: aquest és un moment perfecte. I dura just aixo:un moment, potser dos. Sé que serà curt i per això el visc intensament. Però ves quines coses, ara no en sabria explicar cap.

    Una abraçada

    Glòria

  • Més que Un moment[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 14-11-2004 | Valoració: 10

    M'agradaria remarcar dos moment0s.
    El primer davant la porta del Giser. Moment trist i reflexiu.
    Transcorreguda una estona a l'Aro Sacro, l'altre. També reflexiu, en certa manera nostàlgic, però que acaba reconduint-se a un instant present, l'ara. Aquest és l'autèntic moment de la felicitat.
    És tot un clàssic dir que els petits moments de benestar (amb els amics, per exemple) són els que fan la felicitat. I ho diem sovint a RC. Però crec que ets el primer en explicar (sense donar una resposta directa) perquè. El context és possiblement la raó. El context intern i l'extern de la persona. I ho has sabut plasmar de forma crec que innovadora a RC. Gràcies.
    Lamento tan sols haver-te començat a conèixer ara. Mai és tard, suposo. Gràcies novament per brindar-nos aquest moment i tots els altres i amb això tanco, avui, el meu monògrafic "moher".
    Fins la propera,

    Vicenç

  • Molt bé l'ambientació[Ofensiu]
    copernic | 04-11-2004 | Valoració: 9

    Hola, Moher. Tens nom de teixit. Curiosa coincidència. Tots dos tenim cinc relats i una valoració de 8,5. Gràcies pel teu comentari. En el teu he trobat que està molt ben ambientat i el relat es fa interessant encara que no conec la cançó que descrius. Són moments màgics, que tots hem viscut i que queden per sempre en la nostra memòria. Però "tot això és perderà com llàgrimes a la pluja" com deia Rutger Hauer (Roy) a Harrison Ford (Deckard) a Blade Runner. En fí, jo tinc quaranta sis anys, uns quants més que tú però ja veus. No hi ha diferències d'edad quan es tracta d'escriure i posar sobre el paper una vivència, una experiència o una fantasia.Ah, Això del diumenge sense pretensions és una frase per apuntar-se-la. M'agraden les troballes literàries. Salut i bona lletra.

  • Amics relataires![Ofensiu]
    Ilargi betea | 07-10-2004

    Volia dir-vos que com els organitzadors de la nostra pàgina tenen molta feina amb tants relats i no trobaven el moment de fer el fòrum vaig decidir fer-ne un de provisional per anar passant. Els ha semblat bé i m'han demanat que ho digués a algún comentari seu o meu abans que ells destaquessin l'adreça del fòrum a la pàgina d'inici. Se m'ha acudit que la millor manera de fer-la arribar a molts usuaris era posar-vos un comentari als més llegits i a alguns altres relataires (si em deixo algú que hauria de ser-hi, ho sento! sóm tants que em segur que em fallarà la memòria!) tot i que vull que quedi ben clar que és una iniciativa per TOTS els usuaris del web (escriptors i lectors).

    http://boards.melodysoft.com/relats/

    Una abraçada i (ho sento, Manu, no puc evitar-ho! :P) molta màgia!

    PD: El fòrum és molt senzill, potser fins i tot cutre, però és el que hi ha..sóc un desastre en qüestions tecnològiques! de tota manera, crec que per fer la seva funció n'hi ha prou... XD

  • A falta de fòrum....[Ofensiu]
    Ilargi betea | 03-10-2004

    ...xerrarem per aquí! Com que és molt difícil arribar a organitzar una trobada sense poder parlar d'una manera més ràpida, us dono la meva adreça i ho parlem pel messenger o per mail, val? És aquesta: klabcn@hotmail.com

    Per cert (això va per tots els relataires), com que els organitzadors de la pàgina no han pogut fer el fòrum encara, un amic meu que sap bastant d'informàtica (no com jo, que sóc fatal en aquest tema...) m'ha promès que un dia d'aquests -en teoria menys d'una setmana- me'n farà un a una altra pàgina perquè ens poguem comunicar millor. Ja us diré l'adreça quan estigui fet.
    Espero que us agradi la idea, sinó m'ho dieu i ja està, eh!

    Apa,una abraçada ben forta i un petonàs per tots!!!

  • altre cop d'acord[Ofensiu]
    neret | 20-09-2004

    Ilargi, em sembla una molt bona idea!!

  • Aquests moments són increïbles![Ofensiu]
    Ilargi betea | 20-09-2004 | Valoració: 9

    Eis moher, m'he emocionat llegint el teu relat!
    Fins fa un parell d'anys vivia a Gràcia i sortia cada cap de setmana per Rius...aaaaaiiii, aquest Ramsés amb la seva estimada saleta , quins submarins!! Ara intento anar-hi de tant en tant, però no és tan sovint com voldria.
    També m'ha arribat que parlessis de "20 de Abril" doncs és una cançó que a mi també em fa reflexionar, tot i que sempre acabo dient el mateix "no, a nosaltres no ens passarà mai això!", no sé si serà veritat, però és un consol pensar que sí.

    Per cert, crec que al final els relatistes acabarem portant una mena de distintiu (com els membres d'una secta ,hahahaha) perque sense adonar-nos ens anem buscant pels llocs. ;)

    Doncs res maco, una abraçada i molta màgia!

    PD: Escolteu, no estaria malament una trobada extraoficial a Gràcia,no?

  • merci![Ofensiu]
    moher | 20-09-2004

    Neret, gràcies pel comentari!
    Sempre fa il·lusió que un escrit teu arribi als altres...Saps què? Quan surto per Gràcia sempre miro a tothom pensant...aquest podria ser un dels que corren per RC...i veig que no anava desencaminat, segur que en som uns quants!
    Una abraçada,

    moher

  • totalment d'acord[Ofensiu]
    neret | 18-09-2004 | Valoració: 9

    M'ha agradat molt aquest relat, perquè estic completament d'acord amb aquesta filosofia, amb com petits moments com aquest, que ocorren sempre aquelles nits q no vols sortir, t'omplen la vida de felicitat.

    De fet, no sé si això és bo o dolent, però em sembla com si ho hagués escrit jo, tant per l'ambientació (jo també vaig al ramsés), com per la manera d'explicar les coses, la música (jo també penso el mateix quan sento 20 de abril) i tot plegat. Vaja que el trobo molt proper, i suposo que això si que és bo.

    felicitats!

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de moher

moher

9 Relats

76 Comentaris

21814 Lectures

Valoració de l'autor: 9.08

Biografia:
garajonay_la gomera agost05

ara queda molt lluny,...