Mala influència

Sóc una mala influència.
Sóc una mala influència, i no pas perquè hagi anat amb males influències, o perquè la meva infància hagi produit una mala influència sobre la meva persona. No; senzillament sóc una mala influència, sense haver estat, i perdoneu les repeticions, influenciat per cap banda.

Quan era un nen, els pares i mares no volien que els seus fills anessin amb mi perquè era una mala influència. Com passa sempre amb els nens, el verb prohibir acostuma a ser un sinònim de temptació. Recordo una infància feliç, rodejat d'amics, gairebé feien cua per jugar amb mi. Amb el nen que era una mala influència.
Quan eren amb mi, s'atrevien a fumar, a fullejar revistes pornogràfiques, a robar llaminadures de les botigues, a fer bromes pesades pel carrer, i a fer tota aquesta colla d'entremaliadures que només es poden explicar si vas amb una mala influència.

La primera noia amb qui vaig sortir dubto que estigués realment enamorada de mi. Crec que el que idolatrava era aquella mena d'aureola que em rodejava des de petit, que indicava que jo era una mala influència. Una mena d'aroma, o potser una brillantor als ulls que deia que al meu costat, gaudiries dels plaers més foscs i desconeguts, aquells que només són xiuxiuejats i que pocs s'atraveixen a fer el salt i a tastar. I juraria que totes les altres noies amb qui he estat venien atretes per aquesta aureola.
I estant amb mi, s'atrevien a confessar les seves passions més ocultes, les fantasies sexuals més ben guardades, a tastar les drogues per arribar a l'èxtasi sense buscar l'orgasme, a correr esbojarrades amb el cotxe per l'autopista. Coses que només es poden explicar si estàs sortint amb una mala influència.

El cas és que jo no feia res d'especial. Mai no vaig tenir interés en fumar, en fullejar revistes porno, en robar, en fer bromes a l'altra gent, en tenir pràctiques sexuals estranyes, en drogar-me, o en correr amb el cotxe. Analitzat fredament, sóc una persona poc emocionant. Però la gent, vés a saber per quin motiu, em considerava una mala influència. I ni tant sols els incitava. Tampoc els reprimia, ni els intentava convèncer del contrari quan m'informaven de les seves intencions. Potser quan eren amb mi, sentien una seguretat absoluta per realitzar allò que més desitjaven, sense que ningú s'atrevís a qüestionar-los els motius, o dir-los si allò era correcte o incorrecte. Jo m'estava allà, fent-los companyia. Però res més. Ho juro, res més.

Durant els meus anys d'infància i adolescència, fins i tot els de joventut, aquest meu paper involuntari de mala influència em va venir com anell al dit. Tinc munts d'anècdotes per explicar, encara que, de fet, poques que em passessin a mi realment. La majoria tenen com a protagonista persones que sense la meva presència, no s'atrevirien a realitzar aquella anècdota. Jo era un senzill espectador. Res més.

Llavors vaig anar creixent, i els anys de bogeria de la majoria dels meus conciutadans començaven a morir, i es replantejaven, o si més no, es situaven d'una manera centrada dins el camí de la seva vida. De sobte, vaig adonar-me que els que m'envoltaven s'havien separat en dos grups. El primer, el que ja he comentat, els que volien una vida de persones madures, i a la qual jo, amb el meu aire de mala influència, vaig deixar de tenir-hi un paper a jugar. L'altre grup eren aquelles persones que, degut a la meva mala influència, havien quedat tan tocades per la droga, el sexe i el rock'n'roll, per dir-ho d'alguna manera, que ja no tenien cap necessitat de la meva presència, ja que la seva vida era una mena d'estat absent on poc importava si la gent els qüestionava o no, o creia que el que feien era incorrecte.

Per tant, després de molts anys envoltat de la cridòria i de l'admiració que desperta als demés el fet de ser una mala influència, vaig trobar-me sol. Completament sol. Però no era aquell tipus de soledat deguda al sentir-te incomprès, que qui més qui menys tothom ha sentit en algun moment, especialment a l'adolescència, i que jo ja havia superat. Tampoc era una soledat de viure en un lloc entre desconeguts, o de sentir que les teves amistats han triat futurs que no coincideixen amb els teus. Tot això crec que ho hauria pogut suportar. La meva soledat era fruit del rebuig. Trucava als meus antics companys, i em deien que era una mala influència, i que no volien que els seus fills els veiessin fent aquelles coses que ja no els tocava fer. Trucava a les meves antigues parelles, i em deien que ja havien acomplert les seves fantasies i que ara buscaven algú amb qui tenir una vida com la que diuen que s'ha de tenir.

Així doncs, en una busca cada cop més desesperada de la companyia, de l'admiració humana, vaig arrossegar-me entre els trossets que quedaven dels amics del segon grup que he dit abans, els que, segons murmuraven els del primer grup, s'havien arruinat la vida per culpa de la meva mala influència. Tot i que notava que no els feia falta en absolut, encara veia una espurna d'admiració quan els passava pel costat. Però com ja he dit, jo no tenia res d'especial ni d'admirable, durant tota la vida m'havia limitat a ser al costat de les persones sense opinar sobre elles. El meu caràcter, doncs, no era pas tan fort com per allunyar-me d'aquell món subterrani de la ciutat. I mica en mica, per la sang s'hi va començar a escolar pols bruta, els diners m'arribaven a les mans a través de robatoris i acabava d'assolir el meu estat d'èxtasi amb carreres boges per l'autopista. Entrava i sortia de la presó constantment, tenia totes les infeccions que podia agafar, i bé.. totes aquestes coses que tampoc crec que sigui necessari de detallar.

Els meus antics companys i companyes que formaven part d'aquest munt de societat que duu els nens al parc, va als sopars d'exalumnes de classe i paga dignament una part de l'hipoteca cada mes, de tan en tan, es creuaven amb mi. Jo era arrupit a qualsevol racó de la ciutat, mig adormit, i ells m'assenyalaven i xiuxiuejaven a l'orella dels seus fills: "veus? veus fill? aquest home és una mala influència. No t'hi acostis."

I els nens em miraven, temptats, ensumant aquella aureola de mala influència que m'envoltava i que, gràcies a la mala influència del demés, era pràcticament tangible.