Pau

Un relat de: XvI

-T'ha agradat?
-Molt -diu ella-. És tot tan fàcil amb tu!
-De debò?
-Sí. -Ella es regira satisfeta embolicant-se de llençols tebis. Darrera queda una tarda, o una nit, deixant fugir les sensacions empresonades al seu cos tota la setmana.
-Saps?, tot el que vull és que siguis feliç.
-Sí, ho sé. -xiuxiueja la Júlia amb els ulls tancats i el somriure estès.
-Sóc feliç quan et veig així. Quan m'has cridat m'he espantat, semblaves amoïnada.
Ella realment n'estava d'amoïnada. Al seu voltant tothom sembla tenir tot el que necessita, i ella sempre se sent com si la vida li amagués el seu autèntic destí. Família, amics, nivell de vida, ¿per què ella no pot ser com els altres i sentir-se realitzada amb això? ¿per què en fuig? Quan l'ha fet venir estava amoïnada, com sempre. Ara ja no, com sempre.
-Em moria de ganes que em cridessis -diu ell-, ho estava esperant. Quan feia?
-Una eternitat!
-Una setmana. -precisa ell amb la seva habitual innocència.
-Sí, -concedeix ella rient, -una setmana. Tota una llarga setmana! Pau! ets meravellós, vida!
-He estat prou brut? -fa ell amb la veu dubitativa.
-Per favor! -ella esclata a riure, cargolant-se sota els llençols- Pau, Pau!, has estat brutíssim! -segueix rient sense poder-se deturar malgrat copsar la creixent incertesa d'ell.
-Tot el que vull és que siguis feliç, sóc feliç quan sé...
-Au va! -ella el talla amb manyagadura, -ets l'amant perfecte, que no em veus?.
Davant seu, ella és una onada recoberta de llençol que no vol trobar cap platja. El seu somriure omple l'estança, impregnant-ho tot de satisfacció. Del tot relaxada, el contrast amb la tensió ombrívola que llastava el seu cos hauria de ser suficient resposta. Però ell necessita fer-la feliç. Més enllà de la simple lògica.
-Saps?, volia excitar-te.
-I tu? -pregunta ella, més per canviar la dinàmica que per voler la informació.
-Jo només... -comença d'una manera mecànica.
-Sí, ja ho sé -intervé ella incorporant-se sobre els colzes-, però què m'en dius de tu? Ho prefereixes així o com la darrera vegada?
-M'agrada de totes les maneres.
-Però bé deus sentir amb més o menys intensitat, no?
-Sí -accepta ell-. M'agrada més quan percebo més plaer en tu. -Ella es gira abraçant-se al coixí-.Vols dormir ara?
-Sí. -En Pau enfosqueix l'habitació i la Júlia s'arrauleix en la penombra-. És tot tan fàcil amb tu.
Enrere queda tota la merda de la setmana. Una setmana infinita; suportable, només, davant la perspectiva del cap de setmana. Una setmana més d'espera abans d'enfrontar-se al seu futur; és qüestió de temps, res no la reté aquí. Qualsevol dia se n'anirà. S'enfrontarà a les seves pors.
-Plores? -En Pau augmenta la il·luminació.
-No és res.
-Què et passa?
-Apaga't
-Què et passa?
-Pau, apaga't -demana la Júlia amb la veu melangiosa.
El Personal Assistant Unit es desconecta, i el llit torna a ser només un llit.

Comentaris

  • Sorprenent[Ofensiu]
    nuriagau | 25-06-2010 | Valoració: 10

    Aconsegueixes transmetre al lector la insatisfacció personal que sent la protagonista del relat. Una insatisfacció inherent en l'ésser humà des del principis dels temps, malgrat aquesta història se situï al futur.

    Pràcticament, no trobem narració. La tipologia textual que predomina en el relat és el diàleg. Un diàleg lleuger, espontani i versemblant. Una conversa, però, que en cap moment ens fa sospitar el desenllaç.

    El final del relat és sorprenent. El títol està molt ben trobat, així com el significat de la sigla.

    Enhorabona per aquest relat preferit.

  • Molt bó![Ofensiu]
    copernic | 23-01-2010


    Un relat fluïd i fàcil de llegir, amb densitat, amb profunditat, amb una mica de dramatisme, amb introspecció que a partir del final sorprenent (per treure's el barret) es retroalimenta cap enrere i obliga a una segona lectura. I el que és més important no és el text sino el que insinua: la por a la llibertat, al canvi, la insatisfacció permanent de l'ésser humà malgrat tenir-ho tot per a ser "feliç". Molt bon relat, company!

  • Si aquest relat...[Ofensiu]

    Si aquest relat és un dels teus preferits, em va molt bé per desitjar-te... Bones Festes

  • Records...[Ofensiu]
    Ona33 | 19-11-2006

    Reconec que he clicat aquest relat pel seu nom! nom que em fa pensar en una persona, persona que també es preocupa molt per mi (com el teu PAU), a vegades massa. Buscava un relat per evadir-me una estona del intens estudi d'aquests dies i he anat a escollir un de perfectament adecuat a la situació! M'has fet pnsar en dues persones que aprecio molt amb un sol relat!
    Gràcies per aquest instant! Et seguiré llegint!


    Petons de sorra freda!
    Ona del mar d'enlloc.

    PD: els recursos retòrics molt ben utilitzats!

  • indefinida | 08-10-2006 | Valoració: 10

    Quin final i quin relat tan genials!
    M'ha encantat!!!!!!!!!!!

  • I tu em dius apocaliptic ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 14-09-2005 | Valoració: 10

    Hola,

    Vas fort !

    Tens algun relat per a penjar a www.guimera.info/tribuna ?
    Ens coneixes, ja ?

    Som, sense vanitat la darrera frontera abans de la barbarie, literalment la primera línia de foc. en la lluita pel català, guapo, oi ?

    mora.a@guimera.info

  • Genial[Ofensiu]
    mzungo | 08-09-2005 | Valoració: 10

    El teu relat és genial! És molt original. Continua així...

  • records vius[Ofensiu]
    instants | 08-09-2005

    no t'havia llegit mai, el relat m'agrade, m'ha fet recordar cosetes de fa molt de temps que tenia enmagatzemades en l'oscur desig de no recordar per no patir, sense més hi ha relats que golpegen, sempre depèn de l'interpretació de cadascú, i aquest em golpeja personalment.


    salut i seguiex aixi.

    Pau

  • Deepangel | 05-07-2005

    Kuants sentiments, i que ben expressats que estàn. el final m'ha deixat glaçada. segueix així. petons!

  • bua...[Ofensiu]
    moher | 04-07-2005

    ...m'agrada haver-te llegit.
    Descrius sentiments amb els quals m'és molt fàcil indentificar-me...
    Al final, les nostres vides les acaba regint una sola cosa...i per molt que hàgim assolit l'èxit personal en molts altres camps, un fracàs en l'amor pesa, i molt.

    Molt bé, de debò.

    cuida't,

    moher

  • tendresa[Ofensiu]
    M.Victòria Lovaina Ruiz | 17-06-2005 | Valoració: 10

    Trobo que aquest és un relat molt interessant. A part de la tendresa que se'n desprén i d'aquest final tan original, m'ha agradat el diàleg perquè és fresc i viu, real. Enhorabona, et continuaré llegint.

  • quetzcoatl | 17-06-2005 | Valoració: 10

    Quina grata sorpresa desobrir a traves d'un comentari un relataire excepcional.
    Be, almenys aquest relat m'ha encantat i tinc moltes ganes de llegir-te els altres 8.

    Com diu el qwark, es un bon coctel, i s'explica facilissimament a traves de les emocions de les que impregnes als lectors: primer d'intriga de saber de que va la cosa, quan comences amb una conversa al llit; despres endevinem l'inseguretat d'en Pau i volem descobrir per que, alhora que sentim una mica de llastima per ella, o pels dos; pinzellades descriptives que enriqueixen el text i el context, i finalment la sorpresa i l'enginy.

    Bonissim, de debo, m'ha agradat moltissim; es dificil riure i sentir melangia en nomes dos minuts.

    --

    Pel que fa al teu comentari, moltissimes gracies tant per l'elogi com per el "pero". Em condiciona un parametre anomenat MUCE (Mantenir Un Cert Estil) que a vegades fa aixo, que no pugui escriure relats gaire normals i que solin estar en la linia de la poesia; i en la poesia la repeticio d'una frase o paraula es un recurs estilistic -facil, si, facil- per emfatitzar una cosa en concret. En aquest cas, suposo que et referies al "mai tant": tens rao, es pot dir de moltes altres maneres, pero el MUCE m'ho ha fet dir aixi! Be, hi ha tambe una rao una mica mes intima i oculta, i es que la persona de qui parlo em va llegir Solitud, de Caterina Albert, durant moltes nits que mai podre oblidar -amb un nus a la gola, aixo si; hem de ser consequents i no tinc dret a reviure-ho amb nomes calma-. Be, doncs en aquesta novel.la hi ha un personatge clau que sempre li repeteix a la Camila "mai tant".
    Prou de records, o necessitare un Personal Assistant Unit...

    Felicitats de nou i gracies,

    m

  • Tot un (re)descobriment[Ofensiu]
    pivotatomic | 09-06-2005

    Fins ara t'he llegit menys del que et mereixes, però després d'aquest relat, no seguiré cometent el mateix error.

    Fins ara, sabia que eres un tio amb sentit de l'humor, que es defensava més que bé en el joc de les paraules. Ara, però, he descobert un autor capaç de frases tan logrades com:

    "Davant seu, ella és una onada recoberta de llençol que no vol trobar cap platja. El seu somriure omple l'estança, impregnant-ho tot de satisfacció. Del tot relaxada, el contrast amb la tensió ombrívola que llastava el seu cos hauria de ser suficient resposta. Però ell necessita fer-la feliç. Més enllà de la simple lògica."

    Només aquest paràgraf ja justifica tota la lectura, suma-li el final sorpresa i... tachaan! Algú realment a tenir en compte.

    Tingues per segur que et seguiré llegint!

  • És tot tan fàcil amb tu![Ofensiu]
    qwark | 09-06-2005

    Crec que un bon escriptor és aquell que explica fàcilment les coses difícils. I tu has fet un bon còctel entre ciència ficció i sentiments, molt proper al lector i també als personatges.

  • Ostres![Ofensiu]
    ROSASP | 08-06-2005

    Quin final més original...
    Les sensacions que s'amaguen darrera de les paraules són tristes, punyents i dures.
    Contrastant amb la tendresa i la calidesa d'una mena de màquina que vol passar de la simple lògica i fer feliç, molt feliç a la xicota.
    Una mena de soledat abismal, una mancança de motivacions, un no trobar el sentit de les coses.
    En Pau és la cova, l'evasió, el consol, però no pot arribar al fons del cor, on hi viu un enorme buid.

    Tant bonic, com abstracte i profund...

    Una abraçada!

Valoració mitja: 10

l´Autor

XvI

20 Relats

90 Comentaris

49524 Lectures

Valoració de l'autor: 9.53

Biografia:
Sempre m'ha agradat llegir, i sempre m'ha agradat escriure. Abans, però, escriure havia estat un acte íntim i privat. Amb el primer relat que vaig publicar a internet vaig descobrir el plaer de ser llegit. El plaer de compartir amb el lector la construcció d'una història. Ara, malgrat que els meus relats em segueixen semblant poc dignes de ser llegits, aquest acte compartit esdevé una necessitat. Un desig d'abocar interrogants, sentiments, emocions, que acabaran barrejant-se amb els interrogants, sentiments i emocions propis de qui vulgui llegir-los i fer-los seus.

Relatsencatala m’ha regalat l’oportunitat d’enriquir-me amb els comentaris i consells d’altres lectors i autors i, tot plegat, m’ha dut a participar amb els relats “Recepta secreta” i “Qui perd paga el beure” en els reculls d’autoria compartida “relatsencatala.com versió 1.0” (Ed. La Quadriga, 2005) i “relatsencatala.com versió 2.0” (Ed. La Quadriga, 2006).

Altres bons moments viscuts:

Premi ARC-Catarsi 2011 amb "El llac Cheko"

Premi Ovelles Elèctriques.2012 (IV edició) amb “En la mesura dels possibles”.

Premi Ictineu 2013 (V edició) en la categoria de relat original en català per "El llac Cheko"

Us estaré molt agraït per qualsevol comentari que em vulgueu fer. Necessito que em critiqueu si veieu la menor esperança que amb això pugui millorar ni que sigui una mica.

També em podeu llegir a www.relateria.com

El meu mail: axlroig a gmail.com