...pel Vladimir, a qui acostumo a fer cas i, com era d'esperar, l'ha encertada de ple.

Gran microconte, sí senyor!

A reveure,

Maurici

A l'igual que tu a la teva foto, jo em trec el barret i et dedico una ovació per aquest gran microconte!

Au, vagi bé!

...ets un crack del relat curt. Perdoneu, però algú ho havia de dir!

Au, vagi bé!

...ni fu ni fa, però és que tu ets un autèntic mestre! I, el millor de tot, és la teva varietat temàtica.

Felicitats, xavalot!

Maurici

Si quan llegeixes aquest comentari notes que l'ordinador et fa el burro, no és que t'hagi entrat un virus; sóc jo fent l'onada a distància!!!

Moltes gràcies per la part que em toca!

Siau i xuxons!

Maurici

Tot just avui he acabat el llibre i he de dir que, al meu parer i emprant un símil esportiu, la novel·la va de menys a més. Des d'un punt de vista molt però que molt personal, el paral·lelisme amb Agatha Christie i, especialment, amb Angela Lansbury de S'ha escrit un crim, fan més mal que bé. Però en el meu cas té una explicació: la meva mare és una fanàtica d'aquesta sèrie de televisió, i a casa dels meus pares hi ha tots els llibres de l'Agatha Christie que us pugueu imaginar (fins i tot els que encara no havia pensat ;-). Així doncs, queda clar que vaig començar el llibre sota una influència poderosa.

He llegit aquesta crítica i els comentaris posteriors i, com no podia ser d'altra manera, estic d'acord amb algunes afirmacions i amb d'altres no. No crec que la protagonista (el nom del qual no veig que desentoni gens) sigui un personatge buit, ni molt menys. És amb la mateixa narració i les converses que manté amb la resta de personatges on podem veure quina mena de persona és. Potser sí que és una mica semblant a la Fletcher però, insisteixo, la meva opinió queda aquí una mica esbiaixada. Coincideixo, en canvi, amb el tema del llenguatge. Jo, en alguns moments, també l'he trobat un pèl carrincló, però bé, això també és un tema molt personal de cadascú. En tot cas, és català, i un català ric en vocabulari.

El que crec que li falta a la narració és una mica més de consistència en els personatges en general. T'hauries pogut estendre més en la caracterització, fent-los enfadar-se entre ells o creant escenes de certa tensió. Al cap i a la fi, seria normal que tots sospitessin de tots, no? I en una família on la mort hi té una presència prou important, els nervis haurien d'estar més a flor de pell.

Abans d'acabar amb tota aquesta lletania, he de dir que vaig estar uns dies sense agafar el llibre (feina, manca de temps, son, etc., totes aquestes coses a les que vivim sotmesos...), però crec que aquest descans m'ha anat molt bé. Avui l'he tornat a agafar i ha estat com si la presència fletcheriana (si se'm permet la paraula) hagués perdut consistència dins del meu cervell. He gaudit molt amb les darreres cinquanta pàgines i el seu brillant final. I, emulant un antic i popular programa de televisió: hasta aquí puedo leer! (o, més ben dit, escriure).

I això és tot! L'enhorabona per tenir la paciència i el talent necessaris per escriure novel·les, i a reveure!

Maurici