Al TN van parlar sobre els premis literaris...

És que la concepció social que predomina és la que dona suport a la classe dominant. Serà, per tant, difícil tenir com a modus vivendi quelcom ideològic i crític com la literatura si és independent del poder de la classe dominant. però com deia aquell entrenador de futbol "furbor es furbor" i de vegades el poder s'ha d'empassar i procurar digerir un crític per a que tot segueixi més o menys controlat. Normalment caldrà a cotar el cap i tapar-se el nas i entre línies posar quelcom d'imprevist.
La impostura, tanmateix, sempre vendrà més, com els antics sofistes, que eren grans senyorassos, segons refereix Plató.
En definitiva cal nadar i guardar la roba (però a ser possible nadar molt més d'amagat o no)
Ah! He dit! Però encara recordo el que refereixen les cartes de Joan Sales en relació a Marius Torres en el sentit que, com era realment innovador, mai li donarien un premi: no calia que s'hi presentés.
Jo crec que fa illl·llllusió! que algú et mencioni o et premiï: cal resistir tan com es pugui la temptació!

Sí, jo sospito que molts dels premis que no he guanyat estaven corromputs...
Els que sí que he guanyat, no, eh? Aquests eren nets com una patena!

Bromes a part, del Grup Planeta no n'espero gaire netedat.

Jo no me'n fio de cap concurs on abans d'obrir la plica ja sàpiguen tots els mitjans de comunicació el nom de l'autor.

Tampoc me'n fio de cap concurs on el premi literari sigui més gran de 500 Euros, ni que sigui organitzat per cap editorial més o menys important.

Curiosament no he vist mai cap concurs d'aquest "nivell" on per sorpresa es premiï un autor novell ni molt menys que no tingui un nom o un padrí.

Curiosament, la majoria de concursos organitzats per editorials acaben premiant autors que ja tenen material publicat en aquella mateixa editorial.

Consti que no estic justificant el tenir o no premi ni la qualitat de cap dels escrits que jo pugui presentar, ni que jo estigui per sobre del bé i del mal amb els treballs, ni que hi hagi moltíssima gent que pugui escriure millor que jo (només faltaria, la humilitat és el primer que ha d'aprendre qualsevol que estimi l'art).

Francament és molt bonic que alguna vegada et valorin aquesta feina. He tingut la sort de guanyar algun concurs i la dissort que no comportés la publicació del treball més enllà d'algun quadernet, però em cuidaré mai de portar cap dels meus treballs a un concurs on et venguin una edició gran del teu treball, perquè crec que abans de treure les bases, ja hi ha un possible guanyador per gastar-se el pressupost.