Gràcies pels vostres comentaris

Gràcies pels vostres comentaris

Gràcies pels vostres comentaris

Gràcies pels vostres comentaris.

La naturalesa com a objecte d'explotació i de negoci, l'ésser humà divorciat del seu lligam vital, del qual és part i és tot. M'agrada molt. Enhorabona.

No tornes, deixa'ls anar, oblidat. No t'equivoques, sols tu has de trobar la sortida, està ahí, no et martiritzes, camina conscient de les teves petjades sempre mirant endavant, mai, mai enrera, perquè a tots ens espera el nou dia, la nova paraula, la nova caricia, la nova armonia, l'amor de la vida. A tots, tots els dies.

El missatge que vull donar és que a la mar les seves criaturas comparteixen el medi i tots poden viure o sobreviure sense que ningú no mane de ningú, es diga Neptú o es diga Posidó. Tanmateix, els humans són tot el contrari, competeixen pel territori matant-se entre ells o es divideixen i s'enfronten en nom d'una ideologia que és diferent a l'altra. Més o menys vull dir això.

Gràcies, Montserrat.

Si, encanudim, ens fem majors i, de vegades, voldríem recuperar allò que potser vàrem deixar perdre fa molts anys, així, la nostra ànima corre desesperada a través del record fins arribar allà per rescatar-ho, en aquell moment d,aquell any, aquell indret i aquella persona... aquell tren que no vàrem agafar... I esdevenim, com deia Estellés, en animals de records... perpetus. Gràcies, Atlantis.

Intuïció per mi és una revelació del nostre esperit, un fet o realitat invisible per nosaltres però real per l,esperit perquè aquest arriba a veure. Es manifesta en nosaltres com un efluvi que sols capta qui és sensible i té amor per la vida, per tant, té desenvolupat l'ull de l'esperit. Si ens deixarem anar per les nostres intuïcions tindríem millor vida. És una opinió subjectiva, per suposat. Pense com tu, Joan, cal potenciar la intuïció.

Gràcies, Montserrat

Gràcies, Aleix

Aquesta història és real, fins i tot el llavors Comandant de Marina li dedicà una poesia (que tinc guardada)emesa per la ràdio. Encara hui hi ha gent molt vella que ho recorda

No cal buscar profecies, averanys. La realitat parla a aquells que en són conscients, sensibles, contemplatius, respectuosos... Aquells que tenen amor per la vida saben llegir els signes d'aquests últims temps de civilització capitalista que vivim. Aquesta etapa de destrucció, devastació, extermini, expoli... Aquesta etapa d'injustícia estructural de pateix el món arriba a la fi. Més prompte del que pensem tot ocorrerà sobtadament per, després, començar un nou dia, una nova vida, una nova innocència. Cal estar preparats.

El lleó sols mata quan té fam, i no mata la peça més jove, sinó la més dèbil. No torna a matar fins no tornar a tenir fan. L'ésser humà és tot el contrari, mata perquè li dóna la gana o per interessos econòmics, és capaç d'exterminar si cal, animals, natura, inclús éssers humans en nom del maleït creixement econòmic indefinit. Està passant. Però, nosaltres som part de l'ecosistema, a això em referia, per tant... Hem d'actuar amb conseqüència, amb consciència, amb sobrietat, amb amor per la vida. Res de tornar a les cavernes.