Un Bell cant d'estima per la persona estimada, però també per la terra.

Ara mateix, sóc com un escèptic enmig el jardí d'Epicur. M'agtadat. Salutacions!

Un poema escrit a mitjanit inspirat amb la llum de la divinitat, el cor batega a cops de rellotge, emocionat, tot esperant que, amb el nou dia, continue eixa mà incandescent que t'inspira amb la mirada. I moltes gràcies pels teus comentaris.

...com una rosa que mai no mor, doncs a la memòria queda el seu flaire i el seu alè. M'agrada com s'intenta assolir la plenitud humana.

Aquesta poesia em recorda que no hi ha entorn, som entorn; no hi ha naturalesa, som naturalesa, som món i univers, som u. M'agtadat, merci.

Nosaltres, l'ésser humà, sóm temps. Temps és el ritme (cadència )de l'ésser. L'amor, força de l'univers, és allò que tot il.lumina, allò que dóna vida... Som amor. Temps, humans i amor sóm U. No és possible un sense l,altre. Això és el que he inferit en llegir aquest poema. M,agradat. Bones festes!

A la nit, observant el cel, estrelles i lluna, contemplant... L'amor humà s'inspira i es reflexa amb aquest silenci i escenari. Molt bonic. Salutacions

La naturalesa com a objecte d'explotació i de negoci, l'ésser humà divorciat del seu lligam vital, del qual és part i és tot. M'agrada molt. Enhorabona.

No tornes, deixa'ls anar, oblidat. No t'equivoques, sols tu has de trobar la sortida, està ahí, no et martiritzes, camina conscient de les teves petjades sempre mirant endavant, mai, mai enrera, perquè a tots ens espera el nou dia, la nova paraula, la nova caricia, la nova armonia, l'amor de la vida. A tots, tots els dies.

El missatge que vull donar és que a la mar les seves criaturas comparteixen el medi i tots poden viure o sobreviure sense que ningú no mane de ningú, es diga Neptú o es diga Posidó. Tanmateix, els humans són tot el contrari, competeixen pel territori matant-se entre ells o es divideixen i s'enfronten en nom d'una ideologia que és diferent a l'altra. Més o menys vull dir això.

Gràcies, Montserrat.

Intuïció per mi és una revelació del nostre esperit, un fet o realitat invisible per nosaltres però real per l,esperit perquè aquest arriba a veure. Es manifesta en nosaltres com un efluvi que sols capta qui és sensible i té amor per la vida, per tant, té desenvolupat l'ull de l'esperit. Si ens deixarem anar per les nostres intuïcions tindríem millor vida. És una opinió subjectiva, per suposat. Pense com tu, Joan, cal potenciar la intuïció.

Gràcies, Montserrat

Gràcies, Aleix

Aquesta història és real, fins i tot el llavors Comandant de Marina li dedicà una poesia (que tinc guardada)emesa per la ràdio. Encara hui hi ha gent molt vella que ho recorda