COM LES FLORS

Els dies m’agafen de la mà
i mai no hem deixen sol,
com així ha de ser.
Tanmateix, l’inexorable
pas del temps
em corre per les venes,
rius de vida flueixen
alimentant al seu pas
la innocència i la maduresa,
i a la seua vora,
a poc a poc,
l’herba va encanudint
mentre els ulls del meandre
observen el salze
de pell envellida
i tacada pels anys.
Els dies m’agafen de la mà,
però, qualsevol dia deixaran de fer-ho,
com així ha de ser...
llavors recordaré les paraules
que un dia em digué
una ment conscient de la realitat:
Nosaltres som naturalesa,
som arbre, som riu, som terra, som U.
Viu natural i senzill com les flors,
alegre com els seus colors,
i sigues savi per saber
que has de marcir...
i has de renéixer, com les flors!