Em vaig oblidar de viure

Un relat de: Marta Aubà Salvadó
He tornat, fluixet però amb passa ferma, i és llavors que amb un sospir i unes quantes llàgrimes, he tornat allí on ningú em busca perquè (de moment) no vull ser trobada.
I enmig de tothom, transparent vull ser, per veure i no ser vista, per olorar altres passes, per acariciar els silencis, per trobar (qui sap) la sortida, la sortida d'una entrada d'una porta giratòria que sempre fa un truc i mai t'ensenya que (tu) ets l'única que realment camina.
(Potser llavors, la vida seria més fàcil, però segur que això seria fer trampa).

Comentaris

  • la tristesa[Ofensiu]
    Atlantis | 06-11-2021

    La tristesa, la depressió, personificada en una porta giratòria...on no et dur a cap sortida...Segur que es pot trobar.

  • Tornes a recordar el fet de viure[Ofensiu]
    Prou bé | 03-11-2021 | Valoració: 10

    Senzill i corprenedor relat. Dius que tornes fluixet, però amb passa ferma... Magnífic!
    Amb total cordialitat

  • Tot passa[Ofensiu]
    Lluís Berenguer | 03-11-2021

    No tornes, deixa'ls anar, oblidat. No t'equivoques, sols tu has de trobar la sortida, està ahí, no et martiritzes, camina conscient de les teves petjades sempre mirant endavant, mai, mai enrera, perquè a tots ens espera el nou dia, la nova paraula, la nova caricia, la nova armonia, l'amor de la vida. A tots, tots els dies.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: