QUAN ÉS TACTE LA NIT

Una poesia plena de natura. Un esclat de primevera on barreges el teu jo mes intim amb el jardi florit . Tot l'univers es el mateix, nosaltres som el mateix.
ben trobat

Aquest poema és una celebració lírica i sensorial de la comunió entre la natura i el món interior de qui l'escriu. Destaca per la seva capacitat de transformar el paisatge —des dels arbres mediterranis fins als cereals— en una experiència íntima i còsmica.
Com tots els teus poemes un treball d'orfebreria poètica.

Tot semblarà un jardí
florejat mentre segueix la meua esperança.
És aquest vers el que més m'agrada del teu poema en què tu i la natura sou un tot.
Amb total cordialitat

me n'adono que estàs escrivint sobre temes diferents als de l'amor, que eren el teu tema preferit. M'agrada aquesta mirada cap a l'entorn i que tinguis una relació amb els arbres i les plantes com un més d'ells, formant part de la natura.

m'agrada principalment l'estrofa final, quan dius:

He quedat a les dotze amb el blat,
amb la camamil-la i el romer,
també el cànen, el lliri
i el gerani vull sentir-los,
palpitar dins dels meus principis.

Un poema ple de precioses imatges que parlen de l'univers, d'un tot del que formem part. Hi veig una fusió, un desfer-se amb la natura, una unió universal.

No sé per què m'agrada tant! És molt original i misteriós, com misteriosa és la nit, el que contrata amb el tacte, més objectiu.

Una poesia de caràcter panteista, d'unitat amb el cosmos. M'agrada aquesta manera d'entendre la naturalesa. Hi ha una voluntat de fondre cos, natura i cosmos: el blat, les plantes, la lluna i les galàxies acaben convivint dins d’un mateix espai interior

Bones imatges: la nit es fa tacte, el cereals queden a les onze, ardents laberints...

Un cop més t'he de suggerir que passis un corrector. Hi ha faltes de mecanografia fàcils d'apanyar: la ni (la nit), el comos (el cosmos).

...cereals, i emocions, percepcions, sensacions, es combinen en aquest relat que desprén primavera per tots els seus costats. Molt bonic el poema. Aprofito per agraïr-vos les vostres lectures i els vostres comentaris.Enhorabona. Cordialment, Magda.

Aquesta poesia em recorda que no hi ha entorn, som entorn; no hi ha naturalesa, som naturalesa, som món i univers, som u. M'agtadat, merci.