MORT

Un relat de: Lluís Berenguer
Entra sense clau,

sense dir res,

i et furta la vida d'improvís,

espontàniament,

impassible al dol dels estimats,

impertèrrit a l'esperit pertorbat

per la pèrdua,

així arriba la sentència

dictada al nàixer

de les persones,

futur cert, inexorable,

que molts obliden...

i se'n recorden massa tard.

Comentaris

  • Està bé com a poema... una mica melancòlic.[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 31-10-2021 | Valoració: 8

    M'agrada el teu poema, tot i que, dit amb respecte, no entenc, si és que el té, el seu missatge moral.... tot i que estrictament parlant no en necessita ningun.

    Certament la mort té el seu cantó trist, però es suposa que el difunt podria haver trobat una existència millor... Ha trobat un altre lloc on anar... potser al cel, dit com a espai metafísic, ens el trobarem d'alguna manera. Que poguem pregar molts anys per ell desitjo.

    Bé, ens veiem, Lluís B. . Fins un altre relat.

  • Gràcies[Ofensiu]
    Lluís Berenguer | 30-10-2021

    Gràcies, Montserrat.

  • montserrat vilaró berenguer | 30-10-2021 | Valoració: 10

    M’ agraden els teus versos, fins aviat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: