Cercador
ENCARNACIÓ NEOLIBERAL
Un relat de: Lluís BerenguerCada día em deien
com tinc que vestir,
què he de menjar,
on he de viatjar,
quin auto, tv., o mòbil
he d'adquirir,
inclús, amb quina persona
he de conviure.
Cada dia em bombardejaven
sense treva,
vaig ser víctima
d'aquella competitivitat, sí,
fama i èxit em feren buscar
en nom del consumisme,
de la felicitat...
i de l'individualisme salvatge.
Però jo no era així,
no sóc d'aquell món,
en consciència.
Em vaig isolar,
dimitit de societat,
en solitud,
i vaig trobar allò que buscava,
ser jo mateix.
Ara sóc aquí, feliç,
mentre plore per la humanitat...
però, jo també sóc humanitat.
com tinc que vestir,
què he de menjar,
on he de viatjar,
quin auto, tv., o mòbil
he d'adquirir,
inclús, amb quina persona
he de conviure.
Cada dia em bombardejaven
sense treva,
vaig ser víctima
d'aquella competitivitat, sí,
fama i èxit em feren buscar
en nom del consumisme,
de la felicitat...
i de l'individualisme salvatge.
Però jo no era així,
no sóc d'aquell món,
en consciència.
Em vaig isolar,
dimitit de societat,
en solitud,
i vaig trobar allò que buscava,
ser jo mateix.
Ara sóc aquí, feliç,
mentre plore per la humanitat...
però, jo també sóc humanitat.
Comentaris
-
Merci[Ofensiu]Lluís Berenguer | 16-03-2019
Gràcies, Aleix
-
Sinceritat[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 06-03-2019 | Valoració: 10
Et felicito per la sinceritat del poema. No tothom vol reconèixer la voràgine liberal que ens envolta. I plasmar això en un poema, té mèrit. Una forta abraçada.
Aleix
l´Autor
147 Relats
108 Comentaris
48750 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72