Cercador
ARA VINC
Un relat de: Lluís Berenguer- Compartir:
Ara vinc, estimada,
un soroll fa temps
pertorba la nostra vida,
tu ho saps i no m’ho dius,
tens por, per això... ara vinc.
Eixiré al carrer del món
per vore d’on ve
aquest so estrèpit
que va acostant-se
i fent-se més fort dia a dia.
És primavera i no s’obrin les flors,
el sol crema, la gent no saluda
i els xiquets han perdut la innocència,
tanmateix, una gelor
dintre mi em paralitza:
un gegant tecnològic
va repartint en displays
el seu evangeli,
a cada petjada una guerra,
a cada conquesta el sotmetiment.
Trepitjat per aquestes botes
intel·ligents absents de sentiment,
agonitza l’amor que connecta
l’esperit de totes les coses,
vida perdurable, pau, plenitud, felicitat...
Ha mort l’amor, virtualitzat!
Fugint del soroll
d’aquestes petjades de societat,
torne a casa, estimada.
Tanquem la porta amb clau,
abaixem les persianes,
encenga'm un ciri i preguem a Déu,
perquè aquesta serà
l’única llum que pot salvar la humanitat
d’aquesta transhumanitat
que vol suplantar-la.
Comentaris
-
S'ha de pregar a Déu... [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 05-01-2026 | Valoració: 10
Tens raó, Lluís, amb aquesta poesia que m'ha agradat molt com la descrius.
L'amor a déu deu ser sincera i exacta sempre i adorar-lo fins a la mort.
Ell vol salvar a tota la humanitat.
Que passes una bona nit.
Ens seguim llegint.
Gràcies per compartir.
Cordialment. -
Ha mort l’amor, virtualitzat?[Ofensiu]llpages | 05-01-2026
Per més xarxes socials, pàgines web, pantalletes i d'altres eines virtuals que connectin gent, al final sempre hi ha d'haver una trobada presencial, un contacte físic, una mirada directa, un diàleg amb una taula al mig que materialitzi tot aquest ens virtual acumulat. Sembla que el personal comença a afartar-se de tanta electrònica que tot ho canalitza i reneixen els encontres en locals. Que no decaigui!
l´Autor
179 Relats
144 Comentaris
70846 Lectures
Valoració de l'autor: 9.81