Putes guerres

On aneu amb tanta guerra?

Què voleu aconseguir?

Vore la sang per terra?

Vore l’humà sofrir?



Quin valor te vostra vida

vosaltres que governeu?

Pel diner la corrupció us valida,

pel poder l’ànima doneu,

i és que, més lluny no vegeu,

vostra consciència és podrida!



I així tota la vida,

dels faraons als romans,

també passà pels califes

i ara els americans…



Tot per la raó perduda.



Perduda està la raó

d’aquells guanyadors imperis,

doncs, digueu-me, amb certs criteris,

quin d’ells ha donat saó

amb la força i l’armament

en nom de l’enteniment.



De què ens serveix la història

que coneguem de tots ells

si ara, em ve la memòria,

hem passat del segle vint

continuant amb fusells

perquè seguisquen morint.



Les màquines de la mort

gaudeixen d’un gran suport,

les fabriquen en nom del lucre

per portar-nos al sepulcre.

I qui viu d’aquestes morts

per la llei està emparat,

doncs no és acte terroriste

vendre armes al mercat.



Mireu als grans mandataris!

Mireu-los amb atenció!

Els cèsars contemporanis

que ens porten la perdició.



Mireu si són ignorants

que pensen que en esta vida

tot està a les seues mans

i tot és una mentida.



Li manen al soldat

anar al camp de batalla,

i allà, aquell es baralla

fent costat a la maldat

sense saber per què mata

al jove que, malferit, remata.



Les primaveres pregunten

per què els furten el sol,

i de resposta s’emporten

un tir a tall de bescoll.



Porten el jove a la mort

en nom dels seus interessos,

dos malparits i quatre entesos

en corrupteles i suborns, molt fort!



Però la Vida ens dona el missatge:

Cap guerra no porta a la pau,

per molt que diga el personatge,

sols s’arriba a la victòria... i prou.