Cercador
EL QUE VEIG
Un relat de: Lluís BerenguerVeig a Posidó, veig a Neptú,
perquè la mar sempre és blava,
plenitud de vida,
pau que niua a les profunditats,
i uns i altres,
aiguats natius,
viuen... sense més.
Però, aquí dalt,
hi són els de Posidó,
hi són els de Neptú,
i es furten la vida
els uns contra els altres,
oriünds I forasters,
buscant la mort... sense més.
Comentaris
-
Moltes gràcies [Ofensiu]Lluís Berenguer | 30-10-2021
El missatge que vull donar és que a la mar les seves criaturas comparteixen el medi i tots poden viure o sobreviure sense que ningú no mane de ningú, es diga Neptú o es diga Posidó. Tanmateix, els humans són tot el contrari, competeixen pel territori matant-se entre ells o es divideixen i s'enfronten en nom d'una ideologia que és diferent a l'altra. Més o menys vull dir això.
-
Veig [Ofensiu]Prou bé | 26-10-2021
Que ha desaparegut tots els teus ultimsxescrits....
-
Mar blava[Ofensiu]Prou bé | 13-10-2021
Una mica difícil d'entendre, per mi, però molt bo de llegir... és que m'agrada molt...!
Amb total cordialitat -
Breu però bastant bo.[Ofensiu]unicorn_blanc_del_bosc | 12-10-2021 | Valoració: 8
El mar, que sembla immutable i està ple de vida i de misteri... el marc que Èric Alàsser (un personatge fictici meu) visita amb regularitat. És un poema breu però evocador. I és adequada la menció del deu marítim: Posidó en grec, Neptú en llatí.
Felicitats per aquesta petita joia. Diuen que al pot petit pot haver-hi bona confitura.
Ens veurem per Relats!!
l´Autor
147 Relats
108 Comentaris
49304 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72