EL QUE VEIG

Un relat de: Lluís Berenguer

Veig a Posidó, veig a Neptú,
perquè la mar sempre és blava,
plenitud de vida,
pau que niua a les profunditats,
i uns i altres,
aiguats natius,
viuen... sense més.

Però, aquí dalt,
hi són els de Posidó,
hi són els de Neptú,
i es furten la vida
els uns contra els altres,
oriünds I forasters,
buscant la mort... sense més.

Comentaris

  • Mar blava[Ofensiu]
    Prou bé | 13-10-2021

    Una mica difícil d'entendre, per mi, però molt bo de llegir... és que m'agrada molt...!
    Amb total cordialitat

  • Breu però bastant bo.[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 12-10-2021 | Valoració: 8

    El mar, que sembla immutable i està ple de vida i de misteri... el marc que Èric Alàsser (un personatge fictici meu) visita amb regularitat. És un poema breu però evocador. I és adequada la menció del deu marítim: Posidó en grec, Neptú en llatí.

    Felicitats per aquesta petita joia. Diuen que al pot petit pot haver-hi bona confitura.

    Ens veurem per Relats!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: