EL RELLOTGE

Un poema escrit a mitjanit inspirat amb la llum de la divinitat, el cor batega a cops de rellotge, emocionat, tot esperant que, amb el nou dia, continue eixa mà incandescent que t'inspira amb la mirada. I moltes gràcies pels teus comentaris.

Aquí t'has superat (sempre al meu entendre)

"...rosa d'eternitat en la mitjanit..."

Les imatges impacten i van adreçades al fons del poema, em dic per a mi.

Em sembla un bon conte, més per la seva en certa manera melodia que pel seu contingut, dit amb un ferm respecte moral.

M'agrada com fa pensar en el pas del temps i de les estacions, sempre etern malgrat que els homes no sempre ho vegem i ho notem de seguida.

Bé, ens veurem per Relats, o almenys això espero, Perla de Vellut, salut bon home!!!

El pas del temps i la ma de l'estimada, captant tota l'atenció de l'autor, dia i nit, amb el rellotge marcant el ritme, impassible, imparable, la vida tota en unes imatges bellament construïdes. 

Agraeixo el teu comentari al.meu darrer Relat.
Salutacions molt cordials.

M’ha agradat molt el teu poema. Té una sensibilitat especial que es percep des del primer moment, i aconsegueix transmetre una emoció sincera sense caure en l’excés. Les imatges que utilitzes són suggerents i ajuden a crear una atmosfera molt ben construïda, gairebé palpable. També valoro el ritme, que flueix amb naturalitat i acompanya el to del poema.

M’ha agradat molt el teu poema. Té una sensibilitat especial que es percep des del primer moment, i aconsegueix transmetre una emoció sincera sense caure en l’excés. Les imatges que utilitzes són suggerents i ajuden a crear una atmosfera molt ben construïda, gairebé palpable. També valoro el ritme, que flueix amb naturalitat i acompanya el to del poema.

..implícit en el que fem o explicitat amb el rellotge, present en les nostres vides, i el seu ritme incessant, marquen la nostra quotidianitat. Al menys és el que he copsat en el teu vers. El temps va passant. Gràcies pel teu comentari i enhorabona per aquest text. Cordialment, Magda

Sembla que et proven bé els sonets. Aquest té un caràcter de simbolisme introspectiu molt fort. De vegades sembla que parlis d’un rellotge de sol (el sol, sense il·luminació a la nit, la calor del dia). A vegades sembla que parlis d’un rellotge mecànic (els copets a la nit).

El rellotge no és un objecte quotidià, és gairebé viu, immanent. És el temps que mesura el rellotge el que forma part indestriable del nostre esperit.

Especialment m’agrada el vers “el rellotge no menteix”; és així: no podem escapar del pas del temps.

He tornat a llegir aquest Relat sobre el rellotge.
Curiós i molt interessant. Enhorabona.
Salutacions molt cordials.

Sembla un poema de primavera. El temps, i l’espai, la llum, les dues coordenades. Sempre escrius diferent, sempre sorprens.

Llegit lentament assaborint la lectura observatória del rellotge.
Enhorabona i bona observació del rellotge.
Salutacions molt cordials.

Bona tarda, perla de vellut:

M'han agradat molts aquests versos d'alt nivell, marcant a colps els dies, les hores, els minuts, els segons.
Impossible aturar el pas del temps i quina bella manera de dir-ho, el rellotge mai menteix.
Som insignicants i el teu llum no sap il·luminar, però recerca al pas de la mitjanit i troba una rosa d'eternitat.

Una abraçada i que tinguis un bon mes d'abril.

Helena

... Del pas de les hores, del dia a la nit, del pas de la vida, una cançó d'amor a la ma de l'estimada!
Amb total cordialitat