LA SEMBLANÇA DE LA ROSA

...com una rosa que mai no mor, doncs a la memòria queda el seu flaire i el seu alè. M'agrada com s'intenta assolir la plenitud humana.

M’ha agradat la manera com fas servir la imatge de la rosa i el pètal per parlar d’un record o d’una presència que costa d’oblidar. Té un aire molt líric, gairebé com una petita al·legoria sobre el desig i la memòria.
Alguns versos tenen una musicalitat curiosa i creen una sensació molt etèria, com quan apareix el zèfir i la idea d’olorar la rosa. És un text molt suggerent, més d’evocació que no pas de narració, i això li dona un to bastant personal.

La rosa t'ha inspirat un sonet molt bell.
Jo tampoc sé que vol dir ahir. O potser volies posar amor?
Imatges poètiques ben trobades i potents.
M'ha agradat i ho he fet constar
Amb total cordialitat

Formalment, sembla un sonet sense rima. Molt ben triada aquesta forma clàssica de poesia que mai no passa de moda.

fas servir un llenguatge ric i expressiu; algun cop críptic: això de "l'abor" no sé que és no ho he trobat a cap diccionari.

El punt fort son les imatges: complexes, fortes. "brisa sense soledat", "ja que soc zèfir...", tots ells fan referència a la bellesa delicada de la rosa. Una unió molt ben trobada entre naturalesa i sentiment.

Me n'agraden especialment les dues darreres estrofes. Són una mostra del que dius, "no em sentiré mai vençut". Una bona semblança o retrat del que és una rosa, del que és la poesia, que n'és metàfora.

Bon dia, perla de vellut:

Gran poema, qui pogués ser rosa per a què li dediquessin aquests versos plens de tècnica litearia. Ets un mestre i dels millors poetes que conec en l'actualitat i a nivell contemporani.

Una abraçada i continua sempre endavant malgat el fred, que la força de l'inspiració et guie per sempre.

Helena

Molt bon Relat ben perfumat.
Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions molt cordials.