m'agrada =)
un petonet. segiré llegint relts teus.

hola! crec que mai havia llegit cap relat teu..
volia dir-te que de vegades lo millor es expressar allò que sents, i si creus que no t'estima o no sent lo mateix encara que estiguis equivocada, així et llevaràs un pes de damunt i de passada aclariràs els teus dubtes. personalment jo sempre ho faig, de vegades em dic a mi mateixa... belén parles massa =).. però a la llarga és el millor dir les pors o coses que ens amoïnen.
un petó, seguiré llegint-te.

em sento identificada, moltes vegades m'he sentit com tu. però no per la falta d'un home al meu costat, sinó per la necessitat de tenir algú que m'entengui, m'escolti i m'ajudi, que em doni afecte i així jo pugui sentir que m'estimen de cor.
és molt trist sentir-se sol, la solitud és l'única cosa que penso que ningú hauria de patir mai, ningú la mereix.
ànim, un petó.

pel que he llegit sembles una persona sensible, agraïda, original i molt divertida, segur que no m'equivoco :) jo també et dic: benvinguda al meu món, si vols, com tu has dit ningú t'obliga. un petó, seguiré llegint-te.

és molt original aquest poema.
jo crec que les paraules no han de guardar-se i no dir-se mai, sobretot aquelles que serien capaces de treure un somriure a algú, fer feliç. contínua així, de debò, m'encanta! un petó molt fort.

torno a passar-me a llegir el que escrius, m'agrada, les teves paraules són molt sinceres.

pel que veig ets un noi de la meva edat i pensem amb bastant semblança.

pel relat, és una llàstima l'odi i rancor que hi ha avui en dia entre les persones, amb lo fàcil que seria voler-nos i estimar-nos sense importar la raça, el color de la nostra pell o el nivell social que una persona tingui, ja que al final tots anem a acabar igual, desgraciadament. sí, em refereixo al final, a la mort (em dóna un poc de por parlar d'ella), però si ho pensem bé és l'única cosa que és justa en la vida, no creus que seria injust que morissin uns si i uns altres no?per això dic, el final està escrit, i és igual per a tots.
apa, un petó, seguiré passant-me.

hola! sobre lo del meu relat, has encertat, per sort tot va anar be, pel contrari no hauria hagués sabut que fer.
gràcies per dedicar uns minuts del teu temps a llegir-me, gràcies de debò.
aquest relat també m'agrada, escrius força bé.

pel contingut del relat, es veritat, desgraciadament ens ens ensenyen a estimar, a voler cada dia un poc més.. però no ens ensenyen a oblidar, a com estar sense la persona que abans estimàvem amb tota la nostra anima i cos, i llavors no sabem com explicar-ho al nostre cor, és molt dur.
apa, com ja et vaig dir, seguiré llegint-te.
una abraçada, adéu! :)

com pots veure continuo llegint els teus relats.
normalment no em fio del carpe diem.. pero comparteixo amb tu la idea de no rendir-se mai.
vaja be o no, lo més important és anar fins al final.

belen.

simplement m'encanta aquest poema.
preciós =)
un petonet! ^^
et seguiré llegint.

belén.

m'agrada la teva manera d'expressar-te, seguiré llegint-te =)
fins aviat!

he llegit el teu relat i és fantàstic, m'agrada molt, seguiré llegint els demés que has escrit.
un petonet, i sembla que estàs feta per l'art d'escriure =) enhorabona.

hola maca!
em passo a llegir els relats que has pujat :) aquest m'ha agradat molt ^^ jeje està molt bé. seguiré llegint-te, una abraçada, i benvinguda a relats =)

hola!en primer lloc, gràcies per signar el meu relat i haver-lo llegit.
aquest teu especialment m'ha agradat molt, potser per motius personals, ja que per mentides que han ferit greument el meu cor i ho han fet mil trossos... no veig molt clar el camí, i tampoc la paraula "perdó", exactament com has escrit: " Em negues el perdó com a preu de mes mentides." m'ha agradat, de debò, jugues molt bé amb les paraules, saps expressar-te a la perfecció. enhorabona, seguiré llegint-te, ja que és un plaer.



belen =)

hola! gràcies per passar-te i signar-me, el teu relat també m'agrada, i escrius molt be :)
pel teu relat doncs és molt bonic, i t'expresses de meravella^^
un petó, i seguiré llegint-te ;)

gràcies comentar-me i llegir-me :)
ja vaig llegir algun relat teu pero no vaig firmar, i ara que tinc temps ho faré.

"Tu has iniciat caminis que jo sola no hauria fet,"

m'agrada molt aquetsa frase, és tan bonic tindre algú al costat que et dona felicitat.. encara que ja no el tinguis o tingui que marxar son moments inoblidables que mai moriràn dins del teu cor.
felicitats pels teus relats!seguiré llegint-te