no puc, ja no puc...

Un relat de: Bonhomia

Tastar els llavis d'una noia o d'una dona que m'agradi...
i sentir amor...
perque ho necessito...
perque fa massa temps que no ho tinc...
i em sento molt sol

que alguna m'ajudi...
moro d'amor...
em dol el cor... massa, ja...
i no sóc optimista...
per què?...
deu ser que ha passat massa temps...
que alguna m'ajudi...
o em posaré malalt...
necessito petons...
necessito acariciar una cara...
que no,
que si us plau,
que no em deixeu morir d'amor...
que aquesta distància mata...

si us plau...
ja no puc més, no puc seguir sofrint...

Comentaris

  • lady_belen | 16-08-2009 | Valoració: 10

    em sento identificada, moltes vegades m'he sentit com tu. però no per la falta d'un home al meu costat, sinó per la necessitat de tenir algú que m'entengui, m'escolti i m'ajudi, que em doni afecte i així jo pugui sentir que m'estimen de cor.
    és molt trist sentir-se sol, la solitud és l'única cosa que penso que ningú hauria de patir mai, ningú la mereix.
    ànim, un petó.

  • ja no puc més, no puc seguir sofrint...[Ofensiu]
    korius | 10-08-2009 | Valoració: 10

    espero que no sigui veritat, que simplement sigui el resultat de la imaginació. Si és veritat, tots necessitem a algú que ens estimi, que ens doni amor i que estigui a prop, perquè si està lluny... Bé, no et desanimis mai i segueix escrivint, perquè tu ets dels que saben escriure, que això no ho sap fer tota la gent...i segueix amb la poesia, que estàs fent que m'aficioni(i això abans era impossible jijiji)
    Et deixo, no et posis trist(ara com sigui fictici sobrarà quasi tot el meu comentari)
    Una abraçada Sergi, i esperc que algú et doni l'amor que et mereixes.

  • Ninon...[Ofensiu]
    Queca | 06-08-2009 | Valoració: 10

    Espero de tot cor que aquest poema sigui ficció, doncs no em vull ni imaginar el teu cor fet a miques, amb tota la màgia que tens. Em sembla impossible.

    T'asseguro que si et tingués més a prop, t'ompliria de dolces paraules, fortes abraçades, i mil besades per ajudar-te a somriure una mica més.

    Gràcies pels teus comentaris, no me'ls mereixo.

  • Hola Sergi![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 03-08-2009

    Jo no sé escriure tan bé com el mestre Vicent Adsuara però et dic el mateix que ell : clar que pots! tal vegada les dones som més pràctiques i jo et recomanaria que miressis de trobar algun "hobby" : teatre, cant coral, senderisme...quelcom que et relacioni amb gent. Ànim, Sergi
    SI QUE POTS!
    Una abraçada.
    Nonna_Carme.

  • Dona't temps ![Ofensiu]
    Núria Niubó | 03-08-2009

    Demanes carícies, demanes amor, tothom necessita estimar i ser estimat i sovint com tu ho demanem a crits, encara que sigui amb la mirada o amb el gest.
    Tu ho fas en aquest poema, amb paraules que et surten del cor, el teu clam queda i penetra punyent quan el llegim, però en la distància només et podem acariciar amb paraules.
    No desesperis, viu aquest moment de la teva vida amb serenor, accepta'l i veuràs com aviat et sentiràs millor.

    Assaboreix aquesta solitud per estimar-te, tu ets AMOR !

    Una càlida abraçada,

    Núria

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

518226 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.