que car i injust que ets ...

Un relat de: lady_belen

Passes... sense fer cap sorollet... i així no ens donem ni compte que has passat, i passes, i passes... i tornes a passar cada vegada més de pressa... i res, no ens adonem...
ets incolor, inodor... coml'aigua pura...
Ni et podem comprar ni vendre, ja que el teu preu seria incalculable. si t'aprofitem bé, és quan som de debò feliços però tot passa més ràpid...

També diuen alguns per aquí que ets el remei per a tots els mals.. és això veritat? eh temps? ho ets? ho guareixes tot? a mi em sembla que no... perquè hi han de ferides que encara que passin mil anys no es guariran mai.

Ets molt car, temps, molt car... donaria tot el que tinc per tirar el temps enrere i comprar uns quants minuts de moments que ja han passat, i tornar a ser feliç... però no puc...

injust que eres!!

Comentaris

  • Sí que ho és, sí![Ofensiu]
    xocos | 06-06-2009 | Valoració: 10

    Saps? A mi també m'agradaria moure les agulles del rellotge cap enrere i tornar a reviure moments, a ser feliç o a ser petita i a estar segura que el meu Peter Pan no m deixarà mai... ho donaria tot!
    llàstima que no puguem, no?
    un petò! m'encanta com escrius! ;D

  • waw ![Ofensiu]
    rosanegra | 02-04-2009 | Valoració: 10

    ho he encertat! sabia que es tractaba del temps des del primer moment :) serà intuició masculina,,jaja
    noia, et deixo la màxima puntuació, que a més de ser molt maca eres una gran relataire.
    enhorabona, petonets ^^


    oriol.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de lady_belen

lady_belen

22 Relats

91 Comentaris

37161 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Es pot dir que els meus ulls van veure la llum per primera vegada un dia del fred mes de novembre de l'any 1990 a la ciutat de valència.

Ara, en la actualitat sóc estudiant de magisteri.
En el meu temps lliure i moments de solitud, por, felicitat... solc escriure.
Escriure em fa sentir bé, em tranquil·litza confessar-li les meves penes i alegries a una pobra fulla de paper o a la pantalla del meu estimat ordinador...

Vaig descobrir aquesta pàgina fa molt de temps i em passava sempre a fer-li un cop d'ull, i ara m'he animat a participar en ella, aprofitaré el poder llegir a altres autors i que opineu sobre mi... i a mesura que passi el temps espero, amb els vostres comentaris, opinions i llegint relats, que pugui aprendre a escriure millor del que ara ho faig.