Cercador
Por, de nou.
Un relat de: marta_gut- Compartir:
Sé que no és manera de treure el tema,
però en comptes de sentir-me feliç,
irradiant alegria,
sent un enorme buit al pit.
I tot perquè tinc la sensació
que és forçat, que fingeixes,
que realment ja no m'estimes a mi.
Malgrat tot, segurament
no tindré valor per dir-t'ho.
Esperaré, trauré
el meu millor somriure
i desitjaré ben fort
que la màgia del moment
-si és que existeix-
m'envolti i allunyi de mi
totes aquestes pors
que no puc confessar-te.
Comentaris
-
lady_belen | 29-08-2009 | Valoració: 10
hola! crec que mai havia llegit cap relat teu..
volia dir-te que de vegades lo millor es expressar allò que sents, i si creus que no t'estima o no sent lo mateix encara que estiguis equivocada, així et llevaràs un pes de damunt i de passada aclariràs els teus dubtes. personalment jo sempre ho faig, de vegades em dic a mi mateixa... belén parles massa =).. però a la llarga és el millor dir les pors o coses que ens amoïnen.
un petó, seguiré llegint-te. -
necessitat d'estimar[Ofensiu]ANEROL | 29-08-2009
de ser estimat, la il·lusió que que ens posa una bena als ulls i no ens deixa escoltar el nostre instint, aquesta por. Senzillament expressat
l´Autor
59 Relats
111 Comentaris
55032 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
Qui té ulls per veure i orelles per escoltar, es convenç de que els mortals no poden encobrir cap secret. Perquè quan els llavis callen, xerren les puntes dels dits i l'emoció traspua per tots els porus del cos.Sigmund Freud.